Viure a la Lluna

Dr. August Corominas

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Viure a la Lluna”, en què aborda diversos aspectes del futur de l’home a la Lluna i Mart si es materialitzen els programes espacials que apunten a aquestes exploracions. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic” i “Estadística d’Hiroshima”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

Recordo emocionat que una nit del 1969 vaig tenir l’oportunitat de veure per televisió com una nau de la NASA arribava a la Lluna i la retransmissió fantàstica de Jesús Hermida de l’històric moment. Recordo aquella frase per a la història quan un dels astronautes va trepitjar la superfície: “És un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat”. És així. Tot i això, creia que l’exploració continuaria, però després de diversos problemes, accidents i pressupost van començar els retards. Fins que el president dels Estats Units va ajornar el programa d'”Home a la Lluna”.

Han passat molts anys i ara apareix un altre programa espacial Lluna-Mart. Ha arribat a la Lluna, amb desequilibri, la nau privada Odysseus. El futur sembla que estarà en una base lunar per anar-hi a Mart. Se suposa que els vols tripulen seran freqüents. Espero poder seguir aquesta nova carrera espacial, estic molt interessat com a fisiòleg ambiental. Serà important formar allò que podríem anomenar “cosmomèdics”.

El concepte biològic de la vida pot ser complex i variat, així que presentem algunes definicions:

Des d’un punt de vista bioquímic, la vida es pot definir com un estat o caràcter especial de la matèria assolit per estructures moleculars específiques, amb capacitat per desenvolupar-se, mantenir-se en un ambient, reconèixer i respondre a estímuls i reproduir-se, permetent-ne la continuïtat.
La biologia defineix la vida com la capacitat de néixer, respirar, desenvolupar-se, procrear, evolucionar i morir. A més, per considerar que hi hagi vida des d’aquesta òptica, cal que hi hagi un intercanvi de matèria i energia.
Els biòlegs han identificat diverses característiques comunes a tots els organismes que coneixem. Tot i que les coses inanimades poden tenir alguns d’aquests trets, només els éssers vius en tenen tots. Algunes d’aquestes propietats inclouen l’organització (els éssers vius estan altament organitzats, és a dir, contenen parts especialitzades i coordinades) i la capacitat de les cèl·lules per formar teixits i òrgans.
És molt important preparar metges per a grans problemes de viure a la Lluna i potser naixements d’astronautes. Fisiopatologia còsmica.
La vida humana, abans d’una permanència a la Lluna, necessita solucionar aspectes de pressió atmosfèrica, minigravetat, oxigen, aigua, aliments, vestits protectors… Ni tan sols se sap si poden existir bacteris, virus o paràsits. Serà un planeta verge i estèril. Tots els astronautes fins ara han passat una quarantena en la tornada i no hi ha res.
Protecció de l’agressivitat còsmica, risc de descompressió explosiva, variacions tèrmiques, radiacions còsmiques, microgravetat, anòxia, hipobària i síndrome del cosmonauta.
Geometria d’Euclides, física de Newton, coordenades cartesianes.
Com serà la vida extraterrestre. Hem de pensar en l’exobiologia. Com viurà l’home al cosmos? Poden fer missions extrabiològiques?