Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “D’avis a nets”. Endinsant-se en aquesta mateixa matèria, l’acadèmic va compartir recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat” i “Reflexió antropològica de l’edat centenària” i és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
D’avis a nets
La societat està canviant molt. En els temps actuals, si comparem una o dues generacions, penso que pot ser útil una nova visió de la família trigeneracional. Jo sempre dic que la família és comparable a una piràmide, els avis al vèrtex, els nets a la base i els pares a mitja piràmide. En principi, tret de casos especials, tots els nens tenen quatre avis. Però m’he vist als Estats Units que en poden tenir vuit o fins i tot 12 si, lògicament, els pares s’han divorciat. Però pensem en el nostre cas particular. És interessant parlar i recordar perfils d’avis, pares i nets. No em vull referir a situacions úniques, es tracta d’opinions personals relacionades amb l’experiència viscuda.
Perfil, obligacions i drets dels avis
Els avis són persones grans que ja han viscut la vida. Però la vellesa pot ser una nova etapa creadora i formadora. Els avis estan en general jubilats, en una situació que es pot definir com a tercera edat, post-adultesa, vellesa, ancianitat o quarta edat. Cal agrair que siguin avis amb salut, mínimament dotats econòmicament, amb actitud positiva, amb vida familiar participativa, ganes de conviure amb els nets… Que vulguin evitar la solitud, amb optimisme, serenitat i bonhomia i que estimin la biosfera i col·laborin a combatre el canvi climàtic i ensenyar-ho als nets.
Pares i mares
Són els que tenen més responsabilitats i més mals de cap de tota la família, intentant pujar als fills (i nets) tan bé com sigui possible en funció de la seva economia, cultura i la pròpia professionalitat. Els pares i les mares han d’aconseguir un creixement biològic i personal dels seus fills. Cal intentar tenir uns objectius d’estudis i esports que es compleixin. Atenció amb els amics. L’amic el trien els nens, però el vigilen o el controlen els pares.
Formació humana, valors, europeisme, universalisme i futura tecnologia, informàtica, robòtica i intel·ligència artificial són alguns dels camps que els infants d’avui han d’explorar amb ajuda dels pares. Els pares si tot va bé algun dia seran avis.
Fills i nets
Nets, nens i nenes en fase de creixement, han d’aprendre, formar-se, fer cas dels pares. L’edat perfecta per al desenvolupament intel·lectual: als quatre anys llegir i escriure; als cinc, començar a exercir-se amb les noves tecnologies; als 10 anys, els estudis primaris i començar amb els idiomes estrangers; als 12, socialitzar en grups d’amics. La socialització amb 16 anys és en grups d’amics i de primeres relacions afectives. Als 18 anys, estudis universitaris o feina professional. Als 25 anys han d’acabar els estudis i integrar-se a la feina professional. Als 28 anys pot arribar el primer fill. I als 30 anys donem per conclosa la joventut fisiològica i segueix la vida.
La relació entre avis i nets
Tinc vuit nets i puc constatar que és magnífic parlar i comunicar-se amb un o més. De què? Estudis, política, esports, vida personal, viatges, idiomes i molt més. Jo també he tingut avis i pares i guardo molt bon record de la meva experiència amb ells quan era nens. Com han fet d’avis per mi. Recordo la seva papiroflèxia, molt divertida, i les converses amb el meu avi, que juntament amb el meu cosí, Marcel, cada setmana ens convidava a menjar i ens donava un duro perquè ens ho gastéssim en el que voldríem.
La mort i la desaparició d’un avi és trista i dolorosa, però el seu record és etern. Vaig assistir molt emocionat a l’enterrament i el funeral d’un avi, amic meu. Al final de la cerimònia va aparèixer el net i va tocar al saxo les cançons que agradaven al seu avi. Amor, interacció, comunicació… Quina meravella!
