Laura Rojas-Marcos 
Psicòloga clínica, col·laboradora del Projecte Llibertat d’assistència psicològica a les víctimes de l’11-S i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Laura Rojas-Marcos Sánchez-BedoyaLa reconeguda psicòloga clínica Laura Rojas-Marcos, va ingressar com a acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 8 de juliol. L’acte va estar tancat al públic, però va poder seguir en streaming pel canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “Envejecimiento activo: salud y bienestar en las personas mayores”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Institucionals de la RAED José Ramón Calvo.

Doctora en Psicologia Clínica, Forense i de la Salut, la nova acadèmica va presentar el seu estudi com una contribució al debat sobre les intervencions i atencions sociosanitàries al camp de la gerontologia, un àmbit que cobra vital importància en les societats occidentals, i en particular a l’espanyola, que camina cap a un envelliment progressiu i imparable que esdevindrà un gran repte econòmic i social.

“La gent gran entre els 70 i 100 anys ha augmentat considerablement i s’ha convertit en un grup majoritari a la nostra societat. Es calcula que molts nens nascuts als països més desenvolupats l’any 2000 podran arribar a complir els 100 anys amb relativa facilitat. Fins i tot es comencen a fer servir termes com supercentenaris per referir-se a persones de 110 anys o més, un concepte sociodemogràfic sense precedents”, inicia l’acadèmica el seu estudi.

Per a la nova acadèmica, afrontar aquest repte només serà possible des del que s’ha vingut a denominar-se envelliment actiu. És a dir, que les persones grans participin i contribueixin activament als sectors socials, culturals, econòmics, espirituals i cívics de la comunitat. Rojas-Marcos, tenint en compte els paràmetres marcats per l’Organització Mundial de la Salut en aquest aspecte, apunta la importància que aquestes persones tinguin relacions personals recíproques, siguin aquestes de la mateixa generació o no. “A partir d’aquesta premissa, s’ha d’apuntar que la solidaritat intergeneracional és un pilar bàsic de l’envelliment actiu, ja que el nen d’ahir és l’adult d’avui i serà la gent gran de demà. Per tant, la qualitat de vida que les persones gaudiran com a gent gran dependrà en gran part dels riscos i de les oportunitats que experimentin a través de tota la seva vida, així com de la forma en què les generacions successives proporcionin ajuda i suports mutus quan calgui”, argumenta.

“L’envelliment de la població és un gran triomf en el desenvolupament de la humanitat, però també és un gran desafiament, en exigir canvis i ajustos econòmics i socials. De la mateixa manera, genera molts dubtes i preguntes en l’àmbit polític, econòmic i social. Què significa per a les persones envellir en el món actual? Quines són les seves necessitats bàsiques? Què necessiten per tenir una bona qualitat de vida? Amb quins recursos poden comptar? Com ​​afecta el seu benestar i qualitat de vida? Com ​​es pot ajudar a la gent gran a mantenir la seva autonomia i independència? Quines iniciatives polítiques i econòmiques cal implementar per protegir i ajudar a la gent gran?”, es pregunta Rojas-Marcos. Les respostes les han d’oferir els representants públics.

Especialitzada en tractaments d’ansietat, depressió, conflictes familiars, xoc cultural i adaptació, la nova acadèmica de la RAED és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Nova York i màster en Psicologia per la Universitat Albert Einstein de Yeshiva, ha treballat a l’Hospital Bellevue de la Universitat de Nova York, a l’Institut de Família Porto-riquenya i, després dels atemptats de l’11-S, va col·laborar en el projecte creat pel Govern nord-americà per oferir assistència psicològica a les víctimes. És autora de diversos llibres, com ara “Hablar y aprender: conversaciones con mi padre” y “La familia. De las relaciones tóxicas a las relaciones sanas”. Al setembre del 2019 va participar en el V Congrés Internacional de la RAED, que va tenir lloc a Budapest sota el títol “L’Europa dels ciutadans versus l’Europa dels estats. Els reptes de segle XXI per a la ciència”. La cita va aplegar mig centenar d’acadèmics i docents de la Universitat Széchenyi i de l’Acadèmia de Ciències d’Hongria.

Els assistents a l’acte van connectar per videoconferència amb el reconegut psiquiatre Luis Rojas-Marcos, també acadèmic i pare de la recipiendària, que es va congratular per l’herència que deixa a la institució, tancant la sessió d’una forma especialment emotiva.

Llegiu el discurs d’ingrés

 

Vídeo del ingreso