Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El paper vital dels avis a l’estructura familiar”, en què aborda l’enriquiment intergeneracional. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral” i “La bondat i la maldat”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
El paper vital dels avis a l’estructura familiar
A continuació s’exposen una sèrie d’avantatges (en base a Ignacio Buqueras) que comporten els avis a l’estructura familiar:
- Faciliten la conciliació de la vida familiar i són un nexe entre generacions.
- Transmeten als nens i joves tendresa i afecte.
- Ajuden els pares en la mobilitat per a l’exercici de les activitats escolars i extraescolars.
- Ensenyen els valors humans i cívics imprescindibles en una societat líquida, canviant.
- Col·laboren amb els pares per reforçar la importància de l’esforç físic i intel·lectual.
- Són com una repetició de pares amb experiència però més permissius.
- Ajuden a voler i respectar el medi ambient: la biosfera, la hidrosfera i la geosfera.
- Les àvies potser amb més perspicàcia femenina aconsellen els nets.
- La bonhomia dels avis és insubstituïble i quina sort si es poden tenir els quatre avis.
- Mostren el diàleg com la solució als problemes personals, socials, polítics… que amb la violència mai no s’arreglen.
- Ajuden amb pares i escola en l’orientació professional, coneixent el perfil de cada net. Cada net és un futur gran professional.
És un goig veure néixer un net i veure com evoluciona, com es torna adolescent (època difícil), es fa jove i adult sense adonar-te’n i és una persona independent preparada per a la vida. Els avis acaben sent la continuïtat dels pares, mestres i amics. Però mai un pare no ha de criticar o contradir les ordres d’uns pares, per respecte. Una casa plena de nets és una casa d’amor, de correries i d’alegria. El creixement i l’evolució dels nets és una gran satisfacció pels avis, és com una fita doblement aconseguida. Cada net és diferent i cadascú és un tresor de la natura. Les àvies són amoroses i ofereixen petons i viandes llamineres. Els avis no haurien de cridar mai un net, les paraules violentes reboten i separen; les paraules amables entren i apropen.
Les metàfores són encantadores, com un carrer que té moltes sortides i és important escollir la bona, i això passa a la vida dels nets. I també és important saber refer el camí si has ensopegat l’equivocat. Un diamant, si la poleix, es converteix en brillant, així mateix un net en formació i educació és una meravella. Si plantes un arbre, el regues i en tens cura et donarà molts fruits, això mateix passa amb els nets.
Els nets segueixen aquest procés: observació, acció, reacció i finalment l’evolució de qualsevol ésser viu. Fer-se gran és un procés que necessita ajuda i formació. La ciència prospectiva ens ajuda a construir el futur desitjat. El futur és molt obert. Hi ha moltes possibilitats. Tothom té un passat, que depèn de l’edat, un present que cal aprofitar i un futur que s’ha de basar en el passat i el present. El passat és únic, aquest limitat, però el futur és múltiple. Convé recordar el passat per viure el present, però pensant en el futur.
Finalment, una frase de Francesc Xavier Altarriba: “El passat ja s’ha acabat, només va ser un possible futur, el present acaba en fer-se passat. El futur comença quan finalitza el record; per això la prospectiva observa el futur com un present que encara no ha passat”. Els estudis de ciència prospectiva parlen de construir el futur a l’època infantil quan encara no es tenen projectes. Els nens tenen poc passat, tenen el present actual i un futur professional. Els avis i els nets són un flux interactiu, una relació meravellosa.
