Ser vell o no

Dr. August Corominas

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Ser vell o no”, en què aborda la consideració de la vellesa avui dia i els reptes de la longevitat. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat” i “La maldat de Putin” i “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

L’home és un ens anatòmic, funcional i psíquic. Evoluciona durant la vida i té processos de morfogènesi i fisiogènesi; està regulat pel sistema nerviós i per les hormones. Tot ésser viu té una edat biològica, una edat cronològica i una edat psíquica. Per tenir salut cal una integració entre edat biològica, cronològica i psíquica. És important que un jove sigui jove i que una persona gran sigui un ancià. No són convenients les dissociacions. No interessa el denominat vell verd. Els joves vells són una alteració genètica de nens que aparenten ser molt vell.

¿A quina edat es compleixen aquestes premisses de quan a algú se’l pot considerar vell? Perquè ara tothom vol ser jove. De vegades per definir la vellesa s’apel·la a la jubilació, als 65 anys. A mi em sembla exagerat. Els que es jubilen als 70 anys encara són joves i poden gaudir de la seva salut. Als 80 anys sí que considero que comença la vellesa. Fisiològicament, en aquesta edat ja hi ha problemes gerontològics que necessiten tractament.

Després tenim la síndrome geriàtrica: caigudes, hipertensió, diabetis, insomni, demència senil, malaltia d’Alzheimer, incontinència… En aquesta situació podem parlar de diversos tipus de vellesa:

Vell sa
Vell malalt
Anciasà
Anciavell
Fenotip d’envelliment
Longevitat llarga
Longevitat curta
Ancians centenaris
Ancians nonenaris
Vells il·lustres
Savis centenaris
Centenaris actius

Al Japó classifiquen així la vellesa:

Prevellesa (65-74)
Vellesa (75-90)
Supervellesa (més de 90)

Amb totes aquestes dades podem dir que la denominada tercera edat depèn de la salut. Una persona de 50 anys amb un accident automobilístic pot ser jove, però vell (i discapacitat). Un home gran de 80 anys pot regentar i dirigir un negoci. Per tant, el condicionant és la salut. Un vell de 102 anys pot ser un gran gestor amb una ment clarivident (és un vell-jove).

Fins a quina edat hi pot arribar una persona. Hi ha discussions, però els gerontòlegs parlen de 140 anys (2050). He vist les estadístiques de centenaris i la persona més vella pot arribar fins a 120 anys. Vull recordar la frase del Gènesi, on es diu que, com a màxim, l’home pot arribar a 120 anys. Personalment, no crec que s’arribin a aquestes edats de manera sistemàtica.

Un altre tema és el de la immortalitat. Avui es tenen coneixements de milers de reaccions metabòliques, atès que la persona és una màquina que es desgasta, comet errors proteics i va cap a l’autodestrucció. Una curiositat és l’existència als Estats Units (i sucursals a Europa) de les càmeres de crioconservació. Hi ha cadàvers en conserva i es diu que d’acord amb els objectius d’aquests programes, d’aquí a 100 0 200 anys es podrà recuperar la vida. Jo, sincerament, no ho crec.