Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 24 de febrer a la Conferència Internacional del Dia de la Dona que va organitzar el col·lectiu Dones Iranís en Resistència. La trobada va estar liderada per Maryam Rajavi, presidenta del Consell Nacional de Resistència Iraniana. L’acadèmica va intervenir amb la ponència “Pluralismo y respecto”, en què va destacar la necessitat de treballar per la igualtat de drets. Arteaga va fer una crida a la comunitat internacional per deixar de banda el silenci i la inacció i recolzar la lluita de les dones i del poble de l’Iran a la recerca del ple exercici de les llibertats, contemplant la separació d’Església i Estat i va expressar la seva solidaritat amb les dones i el poble de l’Iran.
Durant la trobada, el Consell Nacional de Resistència Iranià va presentar un pla de dotze punts per assolir la consagració de drets i llibertats per a les dones, cosa que assegurarà la recuperació del país amb la intenció de posicionar-se a la comunitat internacional. Arteaga va insistir a expressar la seva solidaritat envers les dones i el poble de l’Iran. La conferència va servir com una invitació a l’acció, instant la col·laboració global en la recerca d’un futur més just i equitatiu per a les dones iranianes. Com van destacar els presents, la realitat de les dones iranians és crítica: no tenen dret a sortir al carrer sense l’acompanyament d’un home, es veuen forçades a fer servir vel, no es poden dedicar a activitats fora de casa, se’ls prohibeix l’accés a l’educació, i la llei en limita la capacitat d’accedir a béns. A més, no se’ls permet rebre una herència i es veuen obligades a matrimonis forçats.
D’altra banda, l’acadèmica d’honor també va participar el passat 29 de febrer a la commemoració del Dia Internacional de les Nenes i Dones a la Ciència que va organitzar la Secretaria d’Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació de l’Equador, que va tenir com a protagonistes a les nenes participants del programa “Ella es astronauta” i joves de carreres tècniques d’institut superiors de Quito. La trobada va estar liderada per Ana Changuín, secretària d’aquest organisme oficial, que va estar acompanyada de personalitats importants com Ivonne Núñez, ministra de Treball; Romina Procel i Ana Elena Badilla, representants de l’organització Dones a l’Equador, i la mateixa Arteaga.
Durant l’acte, la Secretaria va reafirmar el seu compromís amb les nenes i les dones equatorianes de promoure la seva participació en el camp de les ciències i tecnologia. D’altra banda, les nenes van expressar el seu entusiasme de treballar a la ciència i com la seva aportació pot ajudar a construir un millor Equador. Actualment, només el 30% dels qui investiguen a tot el món són dones i només el 35% dels estudiants d’àrees de ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques són dones.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
