Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La salut dels refugiats”, que aborda un tema d’estricta actualitat. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus” i “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
La salut dels refugiats
Els desplaçaments massius de població i la vida a camps de refugiats impliquen riscos addicionals per a la salut de les persones en el seu rumb cap al desconegut i incert. El viatge fatigós de tota una família que acaba en un camp de refugiats d’un país desconegut després d’un trajecte ple de dificultats representa la fase d’assentament complexa. En aquesta etapa la taxa de mortalitat i morbiditat són molt elevades. Els migrants s’han de valer en un ambient amb amuntegament i pocs recursos, tant del país d’acollida com dels disponibles al terreny. El personal sanitari és escàs i insuficient per resoldre els nous reptes que gairebé cada dia representen els nouvinguts.
Les malalties més habituals diagnosticades en aquesta fase són:
- Infeccions respiratòries
- Malnutrició, deshidratació, avitaminosi, pelagra
- Diarrees de tota mena, fins i tot còlera, a causa de l’amuntegament i la contaminació de l’aigua
- Xarampió
- Afeccions respiratòries víriques. Manca d’abric, habitatge inadequat i sobre ocupat
- Paludisme
- Tuberculosi
- Zoonosi
- Complicacions del part. Perinatologia absent
- Malalties infantils molt greus (incidència en nens menors de 5 anys)
- Malalties de transmissió sexual
- Estrès psicosomàtic, dolor emocional per pèrdues familiars. Malalties psicoemocionals
Hi ha casos de violència sexual. Les malalties són múltiples i molt greus en nens menors de 5 anys, per això la Creu Roja recomana normes per cobrir necessitats bàsiques:
- Quantitat mínima per a la supervivència: 7 litres persona i dia. Potable
- Calories mínimes equilibrades i adequades als costums: 2.100 Kcal persona dia
- Higiene (evacuació de femta), una latrina per cada 20 persones
- Allotjament mínim: 3,5 metres quadrats per persona.
Aquestes normes, a la majoria dels camps, no es compleixen per problemes de sobreocupació. Per això, i per prevenir una mortalitat i una morbiditat excessives, s’intenta mitjançant estratègies aconseguir objectius de millora.
La primera és aconseguir la implicació dels refugiats en la planificació i la posada en marxa dels camps, la provisió d’aigua potable, l’habilitació d’allotjaments apropiats, les vacunacions infantils, la prevenció del paludisme i l’educació sanitària. Cal reclutar entre els refugiats personal sanitari (metges, infermers, agents comunitaris de salut, fins i tot curanderos i llevadores tradicionals).
És fonamental prestar atenció a necessitats específiques de les dones i dels infants refugiats. Els menors representen entre el 15-20% de la població refugiada i és un grup que corre risc. Cal atendre la malnutrició, les malalties diarreiques, les malalties infectocontagioses, bacterianes o víriques, emprendre campanyes de vacunació, rehidratació oral, profilaxi de xeroftàlmia, promoció de lactància materna. Les dones refugiades són un grup altament vulnerable. Habitualment presenten càrregues familiars, esgotament, anorèxies, càrregues emocionals, malalties degudes al cicló sexual, violència sexual, agressions, responsabilitat amb cura dels fills.
També cal implementar un sistema adequat en matèria de salut i nutrició, amb una avaluació de la situació i vigilància continuada. És fonamental recollir informació puntual: nombre de refugiats, estat de salut, necessitats immediates. Estudiar índexs de mortalitat i morbiditat, especialment de malnutrició en nens. A camps de República Democràtica del Congo s’han detectat taxes brutes de mortalitat de 25-50/10.000. Atenció als brots de còlera. L’índex de mortalitat ha de ser com a molt 1/10.000
L’assistència sanitària als refugiats ha de ser diferent segons el moment. A la fase d’ingrés cal estudiar cada problema i adoptar les mesures pertinents. Alimentació segons cultures i religions. En resum, el tema és molt complicat per ser els recursos materials molt limitats. Acnur ho accepta i s’ha de fer el que es pugui. També Unicef i Metges sense Fronteres. Jo crec que estar-se a un camp de refugiats és una mort en vida, amb uns índexs d’esperança de vida de 29 anys. Ara es debat sobre aquest greu problema i l’Acnur impulsa el Pacte Mundial per a l’Estudi de Refugiats.
