Francisco García-Valdecasas Santamaría (1910-2005) és el protagonista del vint-i-vuitè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. Reconegut fisiòleg i farmacòleg, García-Valdecasas va ser rector de la Universitat de Barcelona entre el 1965 i el 1968, fundador i director de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor del “Manual de Farmacología” que va ser llibre d’obligada lectura per als estudiants de Medicina espanyols i hispanoamericans durant diverses generacions. La selecció d’aquests escollits acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per a la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Dr. Francisco García-Valdecasas
Nascut a Còrdova, on exercia el seu pare, el magistrat José María García-Valdecasas, aviat va destacar per la seva vocació pels estudis, que va cursar entre Còrdova, Almeria i Màlaga abans de desplaçar-se a Madrid, on es va llicenciar en Medicina a la Universitat Complutense el 1932. Va ser deixeble predilecte de Juan Negrín i company de Severo Ochoa, amb qui el va unir una estreta amistat. Va ampliar els seus estudis a la Universitat de Göttingen (Alemanya). Es va doctorar amb la tesi “La vitamina C y las cápsulas suprarrenales”, que va merèixer menció especial de tribunal, i va obtenir el 1940 la càtedra de Farmacologia de la Universitat de Barcelona, una plaça que no abandonaria fins a la seva jubilació. Des d’allà va forjar a diverses generacions de farmacòlegs, ja que de la seva càtedra van sortir tretze catedràtics i va impulsar el Servei de Transfusió Sanguínia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Va ser membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques i conseller nacional d’Educació. En 1960 va ser nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona fins que, el 1965, va ocupar el càrrec de rector en un període de lluita estudiantil. Durant el seu rectorat va impulsar la creació de l’Escola Professional d’Anestesiologia, la Càtedra de Llengua i Literatura Catalana i la restauració de l’Estudi General Lul·lià.
Així mateix, va concedir un local a l’edifici històric de la universitat per acollir la seu de l’aleshores Col·legi de Doctors. Va ser també triat acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
La seva tasca docent i científica va merèixer nombroses distincions, com la Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval, la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i la Medalla Narcís de Monturiol de la Generalitat de Catalunya. Casat amb Julia Salgado Peñarredonda va tenir 10 fills, entre ells el ginecòleg Manuel García-Valdecasas, el cirurgià Juan Carlos García-Valdecasas, acadèmic de número de la RAED, o l’exdelegada de Govern a Catalunya i ministra Julia García-Valdecasas, esposa de Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident primer de la RAED.
