Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Carta publicada al diari “La Vanguardia” el de 5 agost de 2021

Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), respon als moviments antivacunes amb un missatge tan clar com concís en una carta publicada al diari “La Vanguardia” el passat 5 d’agost. Per a l’acadèmic, profund coneixedor i defensor de la bioètica i la medicina humanista, si bé tota persona té drets fonamentals com triar el que més li beneficiï, també té dos deures: evitar fer mal amb la seva conducta i respectar la llei. “No obstant això -recorda-, hi ha 80.000 persones que ja no podran opinar”.

“No tinc receptes meravelloses. Em permeto suggerir que els detractors de les vacunes llegeixin al filòsof Paul Ricoeur per entendre a l’altre, al que tenim al costat. La bioètica no es conforma amb el terme legal i aspira a fer-ho òptim. La justícia és el mantell que ha de cobrir el benestar més gran dels ciutadans i ha de ser uniforme per a tots”, assenyala Callabed en una carta que respon a la invitació pública que va llançar el filòsof Norbert Bilbeny, a l’article “Els antivacunes i l’ètica”, publicat també a “La Vanguardia”, per respondre als detractors de la vacunació contra la Covid.

En plena crisi del coronavirus, Callabed va difondre a través dels canals de la RAED l’article “Bioética y deliberación”, on definia a la bioètica com “la salvaguarda de la prudència i responsabilitat per èpoques difícils, per les circumstàncies que amenacen a l’ésser humà” i reflexionava sobre els avenços científics i la repercussió de les últimes tecnologies que s’han desenvolupat sobre l’origen de la vida (herència, manipulació genètica, clonació, reproducció assistida, anticoncepció, drets del menor) i també a la fi de la vida (suport vital, redefinició de la mort, trasplantaments, ingressos en unitats de cures intensives…).

“La bioètica és un camí necessari que s’ha de recórrer. Cal integrar els valors en la presa de decisions per millorar la qualitat dels actes mèdics. Ricoeur diu que l’ètica és ‘la mirada d’una vida bona, amb i per als altres’. La bioètica sorgeix com el pont necessari entre la ciència i els valors, perquè la ciència explica allò que és exacte, però no allò que és just i humà. És un pont entre la ciència i els valors que acompanyen els fets i consisteix en la transferència de l’ètica universal a tot el concernent a la salut. És una visió del món en què els avenços científics han d’anar units als valors morals i ambientals en el seu progrés evolutiu dirigit al benestar de la comunitat humana”, assenyalava, d’altra banda, al treball “Pot perdurar l’humanisme en un món de superficialitat?”, que va presentar a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED.

 

Llegiu la carta