August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Estadística d’Hiroshima”, en què aborda la devastació d’una guerra nuclear. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging” i “Grafè: un element de gran futur tecnològic”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Estadística d’Hiroshima
És increïble que alguns caps d’Estat estiguin frivolitzant la idea i l’amenaça d’una nova guerra nuclear. Per aquesta raó he buscat a l’arxiu sobre l’experiència de dues d’aquestes bombes i les seves conseqüències.
Les estadístiques de morts i malalties a Hiroshima i Nagasaki després de la bomba atòmica són impactants. Aquí deixo algunes dades:
- S’estima que van morir a l’acte prop de 70.000 persones a causa de la primera explosió.
- Els càlculs més conservadors estimen que cinc mesos després dels atacs unes 110.000 persones havien mort a les dues ciutats.
- Altres estudis afirmen que la xifra total de víctimes a finals d’aquell any podia ser més de 210.000.
- Es calcula que avui encara hi viuen uns 140.000 supervivents de les bombes atòmiques, que ronden els 80 anys.
- Els hospitals han atès més de 2,5 milions de supervivents dels esclats atòmics com a pacients externs i han admès com a pacients interns més de 2,6 milions de supervivents.
És important recordar que aquests números només representen part de la tragèdia. Molts dels supervivents van patir cremades i els efectes de la radiació, cosa que va resultar en un augment de malalties com el càncer i la leucèmia. A més, els supervivents també van haver de bregar amb la por, la culpa i la discriminació.
El 6 d’agost de 1945, la ciutat japonesa d’Hiroshima va patir una catàstrofe devastadora quan la bomba atòmica “Little Boy” va detonar a 600 metres sobre el terra. L’impacte, equivalent a 13 tones de TNT, va arrasar completament l’urbs i es va cobrar la vida de 140.000 persones. Moltes d’aquestes víctimes van deixar únicament les seves ombres com a testimonis muts de la tragèdia. Aquestes ombres, encara impreses als carrers i les parets, persisteixen com un recordatori viu d’aquell dia fatídic.
És important recordar i honrar els milers de víctimes que van perdre la vida aquell fatídic dia. Mitjançant aquests números podem comprendre millor la magnitud de la tragèdia i reflexionar sobre les conseqüències de la guerra. És d’una gran irresponsabilitat tontejar amb la guerra nuclear.
La detonació de la bomba atòmica no només va causar morts immediates, sinó també va deixar seqüeles a llarg termini a causa de la radiació. Avui en dia, la història d’Hiroshima continua viva, i les ombres dels qui van morir romanen com un símbol commovedor de la devastació causada.