Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “”Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, en què incideix sobre el concepte de maldat. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran” i Les cares del mal. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals
La vida, la mort, l’amor, l’odi, la bondat i la maldat són una part essencial de la vida i la naturalesa humana. Hi ha moltes persones de maldat però també hi ha persones de bondat. La bondat és l’exercici del poder que cada persona té per beneficiar-se d’altres a propòsit. La maldat és l’exercici del poder que té una persona per fer mal als altres expressament. I gaudint, a més, de la malifeta.
La ciència que estudia el mal és la posarologia, que es basa en conceptes de psicologia, psicopatologia, sociologia, filosofia i història. Els estudiosos preferencials d‟aquesta ciència són la guerra d’agressió, neteja ètnica, genocidi, estat policial, massacres. A la Bíblia ja es parla de bo i dolent, Caín i Abel, els primers fills creats per Déu i per tant els antecessors de tota la humanitat. Caín va matar Abel per enveja. Sempre hi ha bons i dolents.
Un dels drames socials més importants és la passió i mort de Jesucrist. Tot un poble es va burlar d’un innocent per maltractar-lo i crucificar-lo. Pensem en la suor de sang, el patiment psicològic que va patir i després la flagel·lació, burles i hores crucificat destruint mans, peus i tòrax. I més burles.
És una pena l’existència de guerres per temes religiosos, com ara les croades i ara les guerres i tortures dels seguidors de l’Islam. Actualment, les guerres es cobren milions de morts, assassinats i bombats per dictadors com Stalin o Hitler, amb tècniques rebutjades internacionalment.
Els científics es pregunten si som bons o dolents per naturalesa. Hobbes creu que l’ésser humà és dolent per naturalesa, l’home és un llop per a l’home. Rousseau creu que l’ésser humà és bo per naturalesa, per exemple els pobles salvatges s’ajuden els uns als altres en cas de necessitats. Maquiavel creu, per contra, que l’home és dolent per naturalesa. Freud diu que la naturalesa conté la potència o la facultat de ser bo o dolent. Personalment crec que es deu essencialment, com un fenomen multifactorial, a la genètica, educació, família, ambient social, amistats, educació i agressions físiques o psicològiques, tòxics, pel·lícules i televisió que deformen la correcció i el comportament.
Ajuda a comprendre la dialèctica de bons o dolents algunes novel·les com “Crim i càstig”, de Fiódor Dostoievski, on el personatge central comet un crim i té remordiment i penediment per l’acció malvada.
Nietzsche va ser el filòsof alemany del segle XIX que va qüestionar els valors morals tradicionals i va proposar una nova manera d’entendre el bé i el mal. El bé i el mal no són conceptes absoluts sinó dependents de la perspectiva de cada individu. El bé és el que afavoreix la vida i el creixement mentre que el mal és allò que la limita i la destrueix. Considera que allò que pot ser perjudicial per a un altre pel que no existeix una moralitat universal. La seva obra “Més enllà del bé i del mal” és fonamental en filosofia.
Avui fa llàstima, calfreds, tremolor i tristesa de veure a la televisió o llegir als diaris el que passa a les guerres d’Ucraïna i Gaza. Hi ha una crueltat indescriptible. La maldat es defineix amb els factors següents: egoisme, maquiavel·lisme, absència d’ètica, narcisisme, dret psicològic, psicopatia, sadisme, interès social, malevolència, embusterisme, manipulació. Hi ha molta maldat a les guerres no justificades. Bombardejos per tot arreu, no només en punts militars estratègics, sinó també en teatres, escoles, hospitals, habitatges… Com s’explica el tret al blanc a ciutadans pacífics. Les matances a curtes o llargues distàncies són ignominioses. La societat humana està degradada. Caça el civil i amb fusells amb mira telescòpica, impossible fallar.
Els franctiradors són simplement malvats manats. És una vergonya. Destrucció, odi, sadisme, falsedat. A l’època de Hitler o de Stalin m’avergonyeixo dels metges que van practicar exploració en persones humanes com Mengele o Ishi. La tortura és el procés més indigne de la societat humana. S’aplica per raons polítiques, religioses, per assolir informació. Persones sense empatia, sense tolerància, sense decència, sovint són maltractadors de la seva parella i fills.
La bondat és l’exercici del poder que cada persona té per beneficiar els altres a propòsit. La maldat és l’exercici del poder que té una persona per fer mal als altres a propòsit. Estic molt interessat en la neurofisiologia de la conducta de la persona. ¿És diferent des del punt de vista molecular una bona persona d’una persona dolenta? Jo crec que no. Totes dues propietats depenen de l’ambioma, el genoma i l’epigenoma. Algun neuròleg afirma que l’acció de l’oxitocina està relacionada amb la generositat, la conducta maternal i la conducta paternal. La maldat masculina es relaciona amb la testosterona, donant prepotència, agressivitat, i el poder i comandament del mascle.
Els antropòlegs prenen com a exemple la literatura i la cinematografia: “Frankenstein“, “La Bella i la Bèstia”, “Dr. Jekyll i Mr. Hyde”, “Síndrome d’Estocolm”. Finalment se cita el conte de la granota i l’escorpí. Aquest demana a la granota que l’ajudi a creuar el riu, ella li contesta que no, perquè li picaria. L’escorpí li promet que no. Ella l’ajuda a creuar el riu ia la meitat li clava l’agulló. Ella indignada pregunta per què. L’escorpí li contesta: “per la meva naturalesa”.
¿Hi ha situacions socials que afavoreixen accions malèfiques i destructives com ara guerres civils i territorials, crisis econòmiques, crisis sanitàries, pobresa, misèria, centres de reclusió, presos, refugiats, migrants, centres d’interrogatoris i l’Holocaust? Apologia de l’odi, amb amenaces bèl·liques, bombardejos de centres de civils, col·legis, esglésies, universitats, hospitals, ambulàncies amb ferits a dins. Tot això és obra de malvats, gaudeixen del mal provocat.
