
Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, en el qual aborda una etapa crucial en el desenvolupament, tant física com psicològica. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)” i “Polidactília”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Adolescència, edat crítica de la vida humana
L’adolescència és una de les etapes de més repte en el desenvolupament de l’ésser humà. És un període dinàmic, de renovació i de continus canvis, d’allà el seu nom derivat del llatí “adolescere”, que significa créixer, canvi o maduració.
Els termes adolescència i pubertat tenen significats diferents. La pubertat és el període durant el qual el cos adquireix les característiques adultes, mentre que l’adolescència es defineix com el temps en què la persona creix i es desenvolupa psicològicament, emocionalment i socialment.
L’adolescència és probablement, al costat de la infantesa, l’etapa més important de la vida. Com diu Mario Benedetti, “veure els teus fills créixer i desenvolupar-se i que siguin bones persones: això és tenir èxit en la vida”.
L’adolescència està considerada com una etapa nutricionalment vulnerable degut principalment a tres factors:
- Elevada demanda de nutrients a causa que el creixement físic es troba accelerat (estirada puberal).
- El canvi d’estil de vida i d’hàbits alimentaris en l’adolescent afecta la ingesta de nutrients i les seves necessitats.
- Demanda específica de nutrients a causa de situacions comunes en els adolescents (activitat física augmentada, embaràs, règims d’aprimament, consum d’alcohol i drogues o desenvolupament de trastorns alimentaris).
Canvis que succeeixen durant l’adolescència i la pubertat
Fisiològics:
L’adolescència es distingeix per la rapidesa i magnitud de canvis corporals que ocorren en un curt període de temps. La pubertat, el procés biològic de la maduració reproductiva, afecta cada òrgan del cos humà. Els principals canvis físics són:
- L’adolescent guanya el 25% de la seva altura final i el 40% del seu pes adult.
- Hi ha canvis en la composició corporal de greix i massa muscular i diferències entre homes i dones (les dones adquireixen el doble de massa greixosa).
- En els homes es duplica la mida del cor, i en els dos sexes augmenta la pressió arterial i disminueix la freqüència del batec cardíac.
- Augmenta la capacitat pulmonar i disminueix el nombre de respiracions per minut.
- El cervell arriba a la seva mida adulta i l’electroencefalograma va canviant les ones lentes dels nens per les ones ràpides dels adults.
- El sistema limfàtic s’engrandeix de manera transitòria durant la pubertat: els ganglis tenen el doble de mida als 12 que als 20 anys.
- El sistema reproductiu entra en acció i fa possible l’embaràs de l’adolescent.
El percentatge de creixement més gran es guanya durant l’anomenat estirada puberal o brot de creixement.
En general, les nenes comencen la pubertat dos anys abans que els nens, habitualment entre els 10 anys i 11 anys. El començament de la pubertat està marcat per una producció més gran d’hormones sexuals (estrògens i andrògens), les quals s’encarreguen de la maduració i desenvolupament sexual de l’adolescent. Aquest inclou el desenvolupament mamari, el genital i la capacitat reproductiva, així com les característiques sexuals secundàries com el canvi de veu i el creixement de la barba. Una vegada que s’ha completat la maduració sexual, cessa el creixement de l’adolescent.
A causa de la gran variabilitat de ritmes de creixement no existeixen normes sobre el creixement de l’adolescent en relació amb l’edat cronològica, alguns es desenvolupen abans que d’altres.
Psicològics:
L’adolescència és un període tant de maduració física com emocional i cognitiva. En ella s’adquireix una nova capacitat per pensar de manera lògica, conceptual i amb visió al futur. L’adolescent adquireix la capacitat del pensament abstracte, a diferència de la infantesa, on el seu pensament és concret.
El desenvolupament emocional i cognitiu de l’adolescent es divideix en tres etapes: adolescència primerenca, adolescència mitjana i adolescència tardana.
Adolescència primerenca (10 a 13 anys):
- Està preocupat pel seu cos i la seva imatge.
- Creu i respecta els adults.
- Generalment tendeix al grup amb un tímid avenç cap al sexe oposat.
- És ambivalent pel que fa a la seva autonomia.
Adolescència mitjana (14 a 16 anys):
- Altament influït pel seu grup d’amics.
- Comença una separació real amb la família.
- Preocupació per la seva aparença.
- Experimenta un desenvolupament cognitiu important.
- Considera la independència com molt important
Adolescència tardana (17-19 anys):
- Relacions interpersonals estables.
- Acceptació de la imatge corporal.
- Orientació cap al futur, comença a fer plans.
- Augmenta la seva independència.
- És més consistent en els seus valors i creences.
Requisits nutricionals
Les necessitats nutricionals durant l’adolescència varien molt d’un individu a l’altre, i aniran sempre paral·leles a la velocitat de creixement. Per tant, el període de màxima necessitat nutricional coincideix amb la màxima taxa de creixement. A causa de la diferència entre homes i dones adolescents en la composició corporal i en la velocitat de creixement, comencen a sorgir diferències entre les ingestes recomanades.
Les necessitats d’energia són més grans que les de qualsevol edat i tenen una estreta relació amb la velocitat de creixement i amb l’exercici físic desenvolupat. És molt difícil establir una ingesta recomanada per a la població adolescent per les grans variacions individuals, generalment es recomana, entre 55 kcal/kg/dia per als homes d’11 a 14 anys i de 40 kcal/kg/dia per als homes de 19-24 anys.
L’aportació de proteïna és molt important en aquesta etapa, ja que són necessàries per a la síntesi de nous teixits. Per la qual cosa s’ha de potenciar el consum d’aliments rics en proteïnes com la carn, el peix, els ous i els llegums. Generalment, als països desenvolupats les persones tenen una aportació major de proteïnes al recomanat, pel que hem de cuidar que la seva aportació sigui entre el 10%-15% de les quilocalories totals de la dieta.
Els adolescents que recorren a freqüents dietes per aconseguir una imatge desitjada poden utilitzar la proteïna consumida per cobrir les necessitats energètiques. El que impedeix el correcte creixement i desenvolupament.
Es recomana que en la dieta de l’adolescent entre un 55%-60% de l’energia total provingui dels hidrats de carboni, limitant el consum de sucres simples trobats a les begudes gasoses, sucs i altres productes processats. La quantitat de fibra recomanada és de 10g/1.000kcal.
La ingesta de greix no ha de superar el 30% de les calories, limitant l’aportació de greixos saturats al 10%. Ingestes inferiors al 30% poden comprometre les aportacions d’energia i vitamines liposolubles.
El calci és necessari, ja que el 45% del creixement final de l’os és a l’adolescència. S’ha observat que la ingesta de calci durant l’adolescència té una gran relació amb el desenvolupament d’osteoporosi a l’etapa adulta.
El ferro és necessari per al desenvolupament de teixits hemàtics (els glòbuls vermells) i del muscular. A les dones el seu requisit nutricional es veu augmentat pel començament de la menstruació (menarquia).
El zinc és necessari per al creixement, desenvolupament de la massa òssia, muscular i la maduració sexual. També està relacionat amb el creixement dels cabells i ungles. Els adolescents que segueixen una dieta vegetariana estan exposats a carències d’aquest mineral.
Per als adolescents es recomanen, especialment, les vitamines que d’una forma o l’altra es relacionen amb la síntesi de proteïnes i la proliferació cel·lular:
- Vitamina A, E i C per al manteniment i estructura cel·lular.
- Vitamina D (creixement de l’esquelet).
- Àcid fòlic i Vitamina B12 (per a la creació de nous teixits).
- Vitamina B6, riboflavina, niacina i tiamina.
Factors de risc a l’adolescència
- Consum de drogues i alcohol.
- Trastorns d’alimentació.
- Malalties de transmissió sexual.
- Conductes delictives.
- Agressions sexuals i violacions.
- Maternitat o paternitat.
- Addicció als videojocs.
- Exposició a xarxes socials.
Canvis cognitius i emocionals
- Inestabilitat emocional.
- Empatia amb nois i noies.
- Inseguretat i sensació d’incertesa.
- Recerca d’identitat.
- Desig d’independència.
Hàbits irregulars
- Gana intensa, irregularitats dels hàbits alimentaris.
- Consum excessiu de refrescos edulcorants.
- Desenvolupament d’anorèxia, bulímia i sobrepès.