Antoni Garrell, president d’HM Hospitales i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona a l’article “¿Es la inteligencia artificial un enemigo de la sostenibilidad?”, publicat el passat 9 de juliol a Crónica Global, canal del diari digital El Español, sobre els límits que ara com ara presenta la IA en relació amb la seva gran dependència energètica. L’expert analitza aquesta tecnologia disruptiva des de diversos àmbits a les seves últimes publicacions i al seu discurs d’ingrés a la Reial Corporació, “La segona revolució digital: l’economia digital i la intel·ligència artificial ens estan conduint a una nova era de la humanitat?”, que va pronunciar el mes de novembre passat, va abordar els profunds canvis que està generant, destacant tant les oportunitats com els desafiaments que implica.
Per a Garrell, la intel·ligència artificial ha esdevingut el símbol del progrés del segle XXI, però el seu auge xoca de cara amb els límits físics del planeta, reprenent les conclusions del fòrum “Ciència, empresa i societat davant els reptes de la transició sostenible”, que la Reial Corporació va celebrar el juny passat sota el seu propi lideratge. “Ha arribat el moment de ser conscients de la insostenibilitat de la IA en la línia de desenvolupament actual i assumir que no només cal avaluar els sistemes d’intel·ligència artificial per la qualitat de les seves respostes o la seva precisió, sinó també per l’energia, l’aigua i els recursos materials que necessiten per funcionar”, afirma. De fet, cada conversa amb un model, cada imatge generada i cada entrenament exigeix una capacitat de càlcul allotjada en centres de dades cada vegada més grans.
L’expert esgrimeix al seu article les dades de l’Agència Internacional de l’Energia, que indiquen com els centres de dades que utilitza la IA van consumir uns 415 terawatts hora el 2024: l’1,5% de l’electricitat mundial, equivalent al consum conjunt d’Espanya i Portugal. La refrigeració se’n porta, segons diverses estimacions, al voltant d’un bilió de litres d’aigua a l’any, el volum que necessiten 1,8 milions de persones. La dada pesa especialment en regions amb sequeres recurrents. S’hi suma la mineria de materials crítics, l’extracció de la qual destrueix ecosistemes, contamina aqüífers i genera residus tòxics.
Dr. Antoni Garrell
Garrell no nega el potencial de la IA per optimitzar processos industrials, retallar emissions o accelerar la transició ecològica. El problema, sosté, és el model de creixement vigent: models cada vegada més grans i potents, desplegats sovint amb més potència de la necessària per a cada tasca. En aquesta línia de desenvolupament, la intel·ligència artificial deixa de ser aliada de la sostenibilitat i es converteix en un dels seus desafiaments més grans. El corrent de la Green AI proposa precisament el contrari: avaluar els sistemes no només per la seva precisió, sinó per l’energia, l’aigua i els materials que consumeixen. El canvi de paradigma que reclama passa per deixar de perseguir únicament l’escala i apostar per sistemes més eficients, transparents i responsables. El veritable progrés, afirma, no consistirà en una intel·ligència capaç de fer més, sinó en una de capaç d’obtenir els mateixos resultats amb molts menys recursos i respectant els límits ambientals. La comunitat científica, reconeix, és conscient del problema i treballa en aquesta direcció. La incògnita política és una altra, acaba, ja que queda per legislar sobre prioritats i interessos.
Garrell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Gestió i Administració i estudis de doctorat en Sistemes de Suport a la Presa de Decisió. Especialista en innovació i economia del coneixement, ha desenvolupat una àmplia trajectòria professional tant a l’àmbit de la tecnologia computacional com a la gestió organitzacional i estratègica i ha ocupat diversos càrrecs executius a empreses com Arthur Andersen, La Caixa, la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle i la Fundació de Disseny Tèxtil. Des del 2021 presideix HM Hospitales. Ha format part de diversos consells d’administració i d’assessorament d’empreses i ha ocupat càrrecs institucionals, com el de president del Cercle per al Coneixement i del Consell Executiu de la Fundació Universitat Ramon Llull. A l’àmbit acadèmic ha donat classes i conferències en universitats internacionals i és autor de més de 850 articles sobre temes tècnics, econòmics i d’opinió i autor o coautor d’una desena de monografies sobre tecnologia digital, multimèdia i indústria. Va ser, així mateix, fundador de la revista tecnològica “INPUT”. Els seus últims dos llibres són “La industria 4.0 en la sociedad digital” (2019) i “Productos y servicios inteligentes y sostenibles” (2021).
