Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza en un article publicat pel diari “El País” el passat 4 de setembre el concurs per realitzar la façana de la Glòria de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona que culminaria les obres del temple. Torralba és membre de la Comissió Assessora de la Junta Constructora. Així mateix, l’acadèmic ha protagonitzat al llarg dels últims dies un dels lliuraments del podcast “El secreto de la vida”, on va reflexionar sobre les incerteses de la vida actual, i va pronunciar les conferències “El arte de saber escuchar: ética del diálogo universitario” i “La ética de las organizaciones: retos para la universidad y la sociedad” a la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco, a Mèxic, amb una àmplia acollida mediàtica.
En conversa amb la periodista Clara Blanchar, l’expert assegura que la façana que queda per definir a la Sagrada Família és el testament escatològic d’Antoni Gaudí: no un ornament monumental, sinó una resposta a les preguntes últimes. El temple, ja rematat en vertical i beneït pel papa Lleó XIV, s’apresta a decidir qui donarà forma artística a aquesta portada principal. Torralba insisteix que l’encàrrec no parteix d’un buit. Gaudí, diu, la va deixar explicada al detall als àlbums del temple publicats en vida i en un de posterior a la seva mort. L’objectiu, segons el teòleg, és narrar el sentit de la vida humana, el seu final i el que pot esperar-se després de la mort segons la fe cristiana. La composició que va imaginar i que falta per rematar, afegeix l’acadèmic, és un relat en tres altures. A dalt, el cel. Al centre, el purgatori. Sota l’esplanada d’accés, l’infern, les figures de la qual es percebran a través de claraboies. Al nivell mitjà, set portes ja resoltes per Josep Maria Subirachs representen els set sagraments. Des de dalt descendiran setze llanternes sobre columnes lleugeres, que deixaran passar la llum, i sobre elles podrà llegir-se el credo en llatí.
Gaudí, explica Torralba, vol exposar a aquesta façana què cap esperar i, alhora, com cal viure per assolir aquesta plenitud: quines virtuts conrear i quines obres de misericòrdia practicar per merèixer-la. El cel que concep no és un espai abstracte ni un judici glacial. Està poblat per sants i santes que ja participen de la vida eterna i gaudeixen de l’amor infinit. En aquesta lectura, el projecte definitiu que es disputen els artistes plàstics Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín no és només un problema d’estil o d’escala, sinó la traducció contemporània d’una catequesi en pedra: d’Adam i Eva al Judici Final, dels ensenyaments de Jesús a la Glòria. Torralba situa aquí el criteri. Qui l’esculpeixi no inventa el sentit, l’hereta. Gaudí ja va dir cap a on va la vida. La tasca pendent és que aquesta esperança es materialitzi.
Per la seva part, al podcast “El secreto de la vida”, dirigit i presentat per Crisol Tuà, Torralba analitza l’estudi sobre pors i incerteses realitzat pel Centre d’Investigacions Sociològiques per determinar l’estat d’ansietat en què s’ha instal·lat bona part de la població i assenyalar que la millor manera d’afrontar la relació entre passat, present i futur és assumir que aquest últim és incontrolable. “És a la nostra ment. Un imagina el seu futur com a pare o com a professional, però el futur, com a tal, no existeix; és simplement en la nostra ment com un projecte hipotètic i poden donar-se circumstàncies que el frustrin, com una epidèmia, una catàstrofe o una malaltia”, afirma.
Dr. Francesc Torralba
Finalment, a les seves xerrades a la Universitat Juárez, l’acadèmic, que fa un any va ser investit doctor honoris causa al meteix centre, va plantejar que escoltar va molt més enllà de sentir, ja que implica voluntat, atenció i disposició per comprendre l’altre, particularment a qui no pertany a la mateixa comunitat de pensament. Va identificar els principals obstacles que dificulten aquesta pràctica: la saturació, els prejudicis, la por, l’acceleració i falta de temps, el ressentiment, la desconfiança i l’arrogància, com expliquen els canals de la mateixa universitat. Així mateix, com a part de la seva exposició, va advertir que aquestes barreres poden portar les persones a escoltar-se únicament a si mateixes o als qui confirmen les seves pròpies idees. Per això, va cridar els universitaris a vèncer la por de les veritats incòmodes i qüestionar prejudicis relacionats amb l’edat, origen o condició de les persones, en considerar que escoltar aquell que és diferent permet activar el pensament i enriquir la mateixa visió del món.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
