Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida la comunitat acadèmica a fer un recorregut històric per l’art, la cultura i la ciència des de l’Antiguitat al Renaixement a través dels articles “La última morada de los Médici”, “La huella del arte de Perugia”, “Hildegarda, la doctora de la Edad Media”, “Galeno, el príncipe de los médicos”, “Celso, el Hipócrates latino” i “Los ‘Versos de Oro’ de Pitágoras“, publicats entre els passats octubre i desembre a les seccions “Lectores corresponsales” i “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “La última morada de los Médici”, el president del Club de Pediatria Social fa una erudita visita al Palau Pitti de Florència, epicentre de la història florentina que acull avui dia una magna col·lecció d’art. “S’ha dit que les arts són les grans vies a través de les quals la ment de l’home s’enlaira cap als confins més excelsos. Si això és veritat, cap lloc millor que Florència per comprendre aquestes paraules, perquè caminem per la ciutat de Dante i Petrarca, Maquiavel i Arnolfo di Cambio, de Guiberti i Brunelleschi, de Donatello i Giotto, de Masaccio i Cimabue, de Fra Angelico i Botticelli, de Leonardo, Andrea del Sarto i Miquel Àngel. L’empremta de la família Médici amb la figura de Lorenzo de Médici com a gran benefactor de l’art és indeleble. La ciutat conserva els trets de la seva època gloriosa. Una poderosa i influent família mecenes que van patrocinar artistes i científics de l’època”, inicia la seva reflexió.
L’acadèmic prossegueix el viatge cultural per Itàlia a “La huella del arte de Perugia”, on assenyala com la capital de la regió d’Umbria llueix orgullosa les obres de dos grans artistes, Perugino i Pinturicchio. “L’amiga Lucia Corsi, crítica d’art, em va recomanar visitar Perusa i seguir l’empremta de Perugino i Pinturriccio i el Palau dels Priors, amb la Galeria de Belles Arts. Em va parlar de la catedral de Sant Llorenç i de la universitat, una de les més antigues d’Europa”, explica recordant el viatge que va fer fins a aquesta ciutat des de Florència.
D’altra banda, a “Hildegarda, la doctora de la Edad Media”, Callabed recupera la figura d’una de les compositores més famoses de monofonia sacra i també és reconeguda per molts experts com la mare de la història natural, coneguda com la sibil·la del Rin i la profetessa teutònica. “Hildegarda von Bingen (1098-1179) va ser una santa abadessa benedictina i polímata alemanya reconeguda com a metgessa, científica, naturalista, compositora, escriptora, filòsofa, mística, líder monacal i profetissa durant l’Edat Mitjana. Coneguda també com la sibil·la del Rin i la profetissa teutònica, és així mateix una de les compositores més famoses de monofonia sacra, així com la més gravada a l’època moderna. A més, és reconeguda per molts experts com la mare de la història natural”, explica.
A “Galeno, el príncipe de los médicos”, Callabed se centra en la figura de Claudi Galeno Nicon (130-210), nascut a Pèrgam, Àsia Menor, fill de pares grecs, considerat l’iniciador de la medicina actual. “Galeno va entrar molt jove a l’Aesculapion de Pèrgam, un centre molt famós, dedicat a l’activitat religiosa i a la ciència de curar, on es concentraven les persones més importants en les diverses disciplines de la ciència i on Galeno va aprendre a curar basant-se en informació sobre conceptes anatòmics i de fisiologia. Va estudiar medicina amb dos seguidors d’Hipòcrates, Estraconi i Sàtir, i en escoles de medicina d’Esmirna, Corint i Alexandria. Fou el metge dels emperadors Còmode, Septimi Sever i Marc Aureli. Va seguir a Hipòcrates, Plató i Aristòtil. Va escriure més de 500 llibres, dels quals només se’n coneixen vuit. Va descriure 473 medicaments i les seves indicacions”, recorda.
L’acadèmic incideix en la història de la medicina a l’Antiguitat occidental a l’article “Celso, el Hipócrates latino”, en què rememora la trajectòria d’Aulo Corneli Celso, conegut també com el Ciceró mèdic, que va deixar el llegat enciclopèdic dels vuit llibres ‘De Medicina’. “Va ser la primera obra mèdica antiga a ser impresa (Venècia, 1478) i, ja des d’abans, quan circulava manuscrit, es va convertir en objecte de veneració per metges i no metges humanistes del Renaixement, que van valorar sobretot la puresa del seu estil llatí i la precisió de les seves doctrines mèdiques. Dels nombrosos volums de l’enciclopèdia, només un ha arribat intacte al present, el seu cèlebre tractat sobre medicina. La distribució enciclopèdica de l’obra segueix la divisió tripartida de la medicina en la seva època establerta per Hipòcrates i Asclepi: dieta, farmacologia i cirurgia”, explica sobre aquesta magna obra clàssica.
Finalment, a “Los ‘Versos de Oro’ de Pitágoras”, l’expert aborda aquest altre tresor de l’Antiguitat. “Pitàgores (560 a.C.-480 a.C.) ens va deixar aquesta frase: ‘Tot està en els nombres’. I, també, molt més. Matemàtic i filòsof, considerava que la filosofia es pot fer servir com a purificació espiritual. Va fundar la comunitat pitagòrica. Els ‘Versos d’Or’ contenen la seva doctrina i inicia el camí d’una sèrie de filòsofs moralistes. Se’l considera enclavat entre els filòsofs presocràtics. El seu pensament va influir en Plató (va fer inscriure a l’entrada de la seva Acadèmia ‘Que ningú no entri aquí si no és geòmetra’), Galileu i Leibniz“, conclou.
