José Luis González de Rivera, doctor en Medicina i catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) dins del marc d’una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 9 de setembre a la seu madrilenya de la Reial Societat Econòmica Matritense d’Amics del País. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Autogènesi. De tècnica antiestrès a art de viure”, en el que va presentar el seu mètode d’autogènesi, que a partir de la seva pròpia experiència personal esdevé una senzilla i pràctica tècnica de relaxació que s’endinsa en els processos mentals profunds. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic d’honor Francisco González de Posada. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.

Dr. José Luis González de Rivera
El nou acadèmic va iniciar la seva intervenció explicant com a partir de l’entrenament autògen del psiquiatre i neuròleg alemany Johannes Heinrich Schultz va sentir per primera vegada a la seva vida el sentiment de calma. Una tècnica que no consisteix a reprimir impulsos ni a concentrar-se per aconseguir un resultat. La concentració activa, lligada a l’assoliment, estimula el sistema simpàtic i pot disparar el cortisol, va explicar. La concentració passiva fa just el contrari: fixa l’atenció en alguna cosa sense intenció ni desig, acceptant per endavant qualsevol resultat. “És l’actitud de qui contempla les ones sense voler canviar el mar. Al seu costat opera l’acceptació passiva: reconèixer que el que passa és el que passa, sense seguir els pensaments ni rebutjar-los. No és resignació. És receptivitat”, va afirmar.
D’aquestes dues tècniques neixen tres mètodes successius que el recipiendari ha desenvolupat, tal com va explicar a la seva intervenció: la meditació somatosensorial concentra l’atenció en sensacions corporals -pes, calor, batec, respiració- amb mínima interferència, la meditació sentimental observa com les emocions es transformen en sentiments i aquests en opinions i en l’anàlisi autògena, o meditació al món intern, deixant fluir les dinàmiques mentals automàtiques amb la màxima acceptació. Cada nivell exigeix mestria en l’anterior, va explicar González de Rivera.
Els efectes, va afirmar, són principalment dos i de diferent ordre. El primer és la resposta de relaxació, revers de la lluita-fugida descrita pel fisiòleg dels Estats Units Walter Bradford Cannon: baixa el to muscular, es regularitza el cor, descendeixen adrenalina i cortisol, s’amplien les ones alfa. Practicada amb regularitat, entrena els circuits de la calma que neixen a l’hipotàlem anterior i millora el que anomena sintonia neurovegetativa: la cooperació entre simpàtic i parasimpàtic. L’organisme deixa de quedar-se ‘encès’ quan el perill ja no existeix. Millora la resistència a malalties lligades a l’estrès i la personalitat es torna més equilibrada i empàtica. El segon efecte és l’ampliació de la consciència: un accés més complet als mateixos continguts i processos. Diferents estats mentals, que en la vida quotidiana se succeeixen i es contradiuen, poden fondre’s en una consciència més unificada. Afloren records, intuïcions i solucions. També, adverteix, poden reviure’s traumes no processats. L’estat autogen, per la seva calma, facilita desactivar la seva càrrega emocional i integrar-los. Aquí resideix, segons l’autor, la màxima eficàcia terapèutica de l’anàlisi autògena.
El mètode presenta coincidències amb altres mètodes orientals, però González de Rivera no les mitifica: tots dos enfocaments es basen en una mateixa capacitat humana, l’atenció mantinguda. El que va començar com a tècnica clínica contra l’estrès es converteix, en la seva formulació, en el que a la Grècia clàssica es considerava un art de viure, va afirmar. Mantenir la calma serveix per prevenir i tractar malalties i, sobretot, va incidir en la seva intervenció, per habitar una vida que se’ns ha donat com a projecte i com a tasca. Requereix esforç, va concloure, toti que va preguntar a l’auditori si val o no la pena esforçar-se per ser amo d’un mateix i de la pròpia felicitat.
González de Rivera ha estat cap del Servei de Psiquiatria de la Fundació Jiménez Diaz i docent a la Universitat McGill i la Universitat McMaster, totes dues al Canadà, a més de la Universitat de la Laguna i a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha dirigit 30 tesis doctorals, és coordinador de sis tractats i autor de 18 monografies de referència, entre elles “Manual de psiquiatría”, “Medicina psicosomática”, “Síndromes de estrés”, “El maltrato psicológico”, “Crisis emocionales” i “El amor según los médicos”. Ha descrit les psicosis creatives, nova entitat nosològica, i ha desenvolupat el Mètode PSI-Psicoteràpia Seqüencial Integradora. El seu llibre “Autogenics 3.0”, traduït a diversos idiomes, recull els últims avenços en entrenament autògen i meditació terapèutica.
És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de les Canàries i membre d’honor de l’Associació Argentina de Psiquiatres, de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, de la Societat Britànica d’Autogènesi, de l’Associació Interdisciplinària de Recerca i Didàctica sobre Autogènesi d’Itàlia, de la Societat Italiana de Teràpia Autogenèsica i de la Societat Francesa de Relaxació Psicoterapèutica. Ha rebut diversos premis i distincions, entre ells la Medalla de Plata de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, el Premi Especial de l’Acadèmia de Psicosomàtica dels Estats Units, el Premi Vallejo-Nágera de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid, el Premi a la Millor Ponència al IV Congrés Virtual de Psiquiatria o la Medalla d’Or del Fòrum Europa 2000, entre d’altres reconeixements nacionals i internacionals. Ha estat president de l’Associació Espanyola de Psicoteràpia i de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, a més de membre de la Junta de Govern de la Societat Espanyola de Psiquiatria, vocal de la Federació Europea de Psicoteràpia i membre del Consell Assessor de la Societat Internacional de Psiconeuroendocrinologia.