Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), tanca des del 18 d’abril passat el quadre d’acadèmics d’honor de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, limitat a deu científics espanyols o estrangers que hagin assolit l’excel·lència per les seves investigacions en l’àmbit de les ciències farmacèutiques o les seves afins i hagin aconseguit un rellevant prestigi.
“El passat 29 de març del 2022, a proposta de la Junta de Govern, i reunida la Junta General en sessió extraordinària amb aquest únic punt en l’ordre del dia, es va procedir a la votació secreta establerta als Estatuts de la Reial Corporació, amb el resultat de designar com a acadèmic d’honor Francisco González de Posada”, va assenyalar la mateixa institució el dia que es va fer públic el destacat nomenament.
![Francisco González de Posada](https://raed.academy/wp-content/uploads/2020/03/Francisco-Gonzalez-de-Posada.jpg)
Dr. Francisco González de Posada
El nom del també acadèmic d’honor de la RAED queda així unit al dels que han estat mereixedors de tal honor: Manuel Losada Villasante (1999), Joan Massagué Solé (2005), José Elguero Bertolini (2009), Erwin Neher (2009) -premi Nobel de Medicina i també acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-, Mariano Barbacid (2011), Juan José Badimon (2016), Michael C. Nussenzweig (2016), Juan Carlos Izpisúa Belmonte (2016) i Pedro Guillén García (2017).
Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid, González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de cinc doctorats -actualment ultima el sisè-, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber i és membre de diverses acadèmies científiques.
Per la seva banda, la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia té el seu origen el 1737, any en què una reial cèdula de Felip V aprovava els Estatuts del Reial Col·legi de Professors Boticaris de Madrid. Des d’aquesta data ha funcionat amb diversos títols i, entre els anys 1741 i 1830, es van impartir a la citada institució ensenyaments de Farmàcia, Química i Botànica i Història Natural. Posteriorment, l’any 1895 va ser declarada corporació oficial i el 9 d’agost del 1946 es va integrar a l’Institut d’Espanya.
La institució tenen com a funcions fomentar la investigació i l’estudi de les ciències farmacèutiques i els seus afins; assessorar el Govern, les administracions públiques, els organismes públics, l’Agència Espanyola del Medicament, d’altres agències científiques i tecnològiques i a totes les institucions públiques o privades ho sol·licitin en tot allò que es refereixi a les ciències farmacèutiques i al medicament i tot allò que s’hi relacioni i amb la promoció de la salut i elaborar informes o dictàmens sobre les matèries que li són pròpies.