L’àstat, nou element d’importància tecnològica
August Corominas aborda la importància de l’àstat, element químic considerat el més escàs i radioactiu de la Terra, a l’article “El ástato, nuevo elemento de importancia tecnológica”
Llegir mésAugust Corominas aborda la importància de l’àstat, element químic considerat el més escàs i radioactiu de la Terra, a l’article “El ástato, nuevo elemento de importancia tecnológica”
Llegir mésSònia Fernández-Vidal presenta l’exposició “Revolució quàntica”, una mostra que convida els assistents a explorar la que es considera la teoria científica més sorprenent i productiva dels darrers cent anys
Llegir mésFrancesc Miralles analitza el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per l’Organització de les Nacions Unides i el mètode d’anàlisi i planteja altres reptes de vital importància de cara al futur, durant el seu discurs d’ingrés a la RAED
Llegir mésJoaquín Bautista-Valhondo descriu les fases del cicle de vida del combustible nuclear utilitzat a les centrals espanyoles, així com les principals característiques de l’emmagatzematge en sec d’elements combustibles cremats als reactors del tipus PWR, a l’article “Planificación y control de stocks del combustible nuclear quemado en centrales nucleares PWR”
Llegir mésFrancisco González de Posada ofereix una profunda reflexió sobre el cosmos amb una perspectiva teològica, articulant la relació entre l’univers físic i la noció de Déu, a la ponència “El universo y Dios”
Llegir mésJosé María Baldasano aborda la controvertida història de la negació de la crisi climàtica, sempre abanderada per interessos polítics i comercials, al seu últim llibre “Dos grados más no son para tanto. Una historia del negacionismo climático”
Llegir mésPilar Bayer exposa la connexió entre matemàtica i música al llarg de segles de pensament científic i artístic, analitzant les lleis numèriques que permeten entendre i reproduir el so, a l’article “La base matemàtica del so digital”
Llegir mésManuel Sans Segarra aborda tanto la dimensión más espiritual del ser humano como su trascendencia a una conciencia universal y compartida, en una serie de reportajes publicados a lo largo de los meses de agosto y septiembre en publicaciones de referencia
Llegir mésFrancisco González de Posada esbossa a la seva conferència la figura de Julio Palacios, un dels principals físics espanyols, deixeble de Blas Cabrera, director del Laboratori d’Investigacions Físiques entre 1910 i 1937 i rector de la Universitat Central de Madrid
Llegir mésFrancisco González de Posada aborda la figura del científic canari Blas Cabrera, de la trajectòria i obra de la qual és un dels majors coneixedors i divulgadors, a l’article “Blas Cabrera: del magnetón al monopolo”
Llegir més