Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda la figura del científic canari Blas Cabrera, de la trajectòria i obre del qual és un dels principals coneixedors i divulgadors, a l’article “Blas Cabrera: del magnetón al monopolo”, que va publicar el passat 16 d’abril al costat de la també gran coneixedora de Cabrera Dominga Trujillo al diari “La Provincia” de Las Palmas de Gran Canària. Els dos experts es refereixen així mateix al seu article al net de Cabrera, que comparteix nom i cognom amb el seu avi i és també un reconegut físic i divulgador científic, arran d0una recent publicació a la revista “Muy interesante” d’un article sobre les teories del monopol magnètic.
Blas Cabrera Felipe (Arrecife, 1878; Mèxic, 1945) va ser catedràtic d’Electricitat i Magnetisme, director del Laboratori d’Investigacions Físiques i rector de la Universitat Central de Madrid, president de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, president de la Societat Espanyola de Física i Química, director de l’Institut Nacional de Física i Química i del Comitè Científic de les Conferències Solvay, en aquest cas avalat personalment per Marie Curie i Albert Einstein, entre altres destacats càrrecs vinculats a la seva tasca com a investigador i docent a l’àmbit de la Física. Tot i això, el seu posicionament a favor de la República el va fer exiliar després de la victòria del bàndol franquista el 1939. Va morir a Mèxic el 1945.
Per la seva part, Blas Cabrera Navarro (París, 1945), fill de Nicolás Cabrera, va néixer a l’exili parisenc del seu pare el mateix any que va morir el seu avi, a qui reivindica com figura clau de la ciència espanyola. Ha estudiat Física a França, Anglaterra i els Estats Units, on exerceix com a investigador i docent a la Universitat d’Stanford. És allà on ha teoritzat i experimentat sobre els monopols magnètics, l’existència dels quals explicaria la matèria fosca de l’univers. Va ingressar com a acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, presidida pel mateix González de Posada, el 2003.
Blas Cabrera y Felipe
“Vam tenir una primera trobada d’especial rellevància a la Universitat Autònoma de Mèxic el 1995, amb motiu de la reunió commemorativa del cinquantenari de la mort a la capital mexicana del seu avi Blas Cabrera Felipe. Allà ens vam reunir per recordar la seva figura, sense soroll, amb Blas Cabrera Navarro i José Cabrera Ramírez, constituint el conjunt nuclear dels principals divulgadors de la figura de l’històric científic. Un moment singular de nou retrobament, en aquest cop s a les illes Canàries, va tenir lloc a Lanzarote, el 7 de juliol del 2003, amb l’ocasió de la visita de Blas Cabrera Navarro per tal de conèixer el Centre Científic i Cultural Blas Cabrera que s’havia inaugurat l’any 1995, amb tan diverses celebracions a les tres ciutats significatives, Arrecife, La Laguna i Las Palmas de Gran Canària”, expliquen González de Posada i Trujillo al seu article.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries.
