Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn els seus consells sobre allò que qualsevol visitant inquiet pot trobar a la capital francesa, de la qual n’és un admirador i viatger recurrent, als articles “Paseo literario por Saint-Germain-des-Prés” i “El rincón de París donde siempre te escuchan”, publicats el mes d’octubre passat a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. L’expert, a més, complementa els seus articles amb una selecció d’imatges capturades in situ per ell mateix.
A “Paseo literario por Saint-Germain-des-Prés”, l’acadèmic recorda com al llarg del segle XX el barri de Saint-Germain-des-Prés sempre va tenir una marcada efervescència cultural i la seva estació de metro, que sempre ha tingut un estatut particular al si de la xarxa parisenca fins al punt d’esdevenir una sala d’exposicions amb una instal·lació que recorda a il·lustres del barri. “Hi ha l’escultura ‘Les Messagers’, de Gualtiero Bassato, un mosaic d’André Ropion homenatjant Johannes Gutenberg. Des de l’any 2000 acull regularment exposicions temporals. La nova instal·lació ‘Le Mythe Saint Germain, un lexique amoureux’ se celebra recordant a personalitats il·lustres o de vegades poc conegudes que han contribuït a la història del districte”, detalla l’autor.
El president del Club de Pediatria Social cita els personatges del barri representats a l’estació, que proposa un recorregut literari des de la seva construcció fins al present mitjançant diverses històries i anècdotes. Es tracta, en concret, de Roland Topor (1938-1997), Simone de Beauvoir (1908-1986), Romain Gary (1914-1980), Miles Davis (1926-1991), Juliette Gréco (1927-2020), Margueritte Duras (1914-1996) i Sonia Rykiel (1930-2016). “Estan representats amb imatge i text biogràfic, mostra d’aquest districte únic que encarna sempre una idea de París lletrat, lliure i creatiu”, assenyala Callabed.
Per la seva part, a “El rincón de París donde siempre te escuchan”, el ‘lector corresponsal’ parla de l’associació La Porte Ouverte, ubicada a l’església de Sant Severin de París, al barri llatí, que atresora una llarga trajectòria d’escolta atenta a les persones necessitades. “Als anys 70 del segle passat, l’escultor aragonès Ricardo Santamaría em va cedir el seu apartament del carrer Galande de París unes setmanes. Vaig ser a la seva exposició d’escultura a Chateau des Braux i ens va acompanyar Margueritte, voluntària de La Porte Ouverte en aquella època, que em va informar de les activitats socials de l’associació”, inicia l’autor la presentació.
“La peculiaritat de La Porte Ouverte és que les consultes són cara a cara, diferent d’altres associacions que ho fan telefònicament. Aquesta relació de proximitat crea un intercanvi més intens. Durant la Covid moltes persones han utilitzat el telèfon i han vist que no és la mateixa proximitat. La seva vocació és rebre persones amb el denominador comú d’una solitud abismal, que freqüentment han patit maltractament infantil, agressions sexuals o pateixen problemes de dependència. En general, tenen una salut mental fràgil que oscil·la de la lleugera depressió a problemes mentals greus. La majoria de persones amb problemes mentals importants ja estan ateses en centres mèdics o psicològics, però a vegades el seguiment no és suficient i estan molt medicalitzats”, resumeix l’acadèmic.
