La Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors van celebrar el passat 5 de juny a la Sala Capitular de l’Ajuntament de Toledo el Congrés Nacional que va acollir la presentació de l’última edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era. La cita es va celebrar sota el títol “Retos Vitales para una Nueva Era 2026. Geopolíticas del cambio. Poder, tecnología y sociedad”, i va estar liderada per Alfredo Rocafort, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Corporació, i Felipe Hernández Perlines, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Castella-la Manxa i acadèmic de número de la RAED, amfitrió de la cita al costat de José Manuel Velasco, tinent d’alcalde i regidor de Turisme, Habitatge i Relacions amb la Universitat de Castella-la Manxa i al seu torn docent de Dret Internacional Privat del mateix centre. A l’esdeveniment acadèmic el va acompanyar el tradicional dinar d’estiu de la Reial Acadèmia, que es va celebrar al Restaurante Museo Alcázar de Toledo.

Després de la presentació inicial del projecte, que compleix ja la seva sisena edició i inclou la publicació d’una extensa monografia amb totes les aportacions d’acadèmics i experts de gran prestigi científic internacional, va moderar la primera part de l’acte Felipe Hernández Perlines, i van intervenir com a ponents per presentar les seves publicacions Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Corporació, amb el treball “Entre la bioseguretat i la geopolítica: una lliçó del segle XXI”; Joaquim Gironella, acadèmic numerari i també vicepresident de la Junta de Govern, amb “La gran revolució tecnològica: intel·ligència artificial”; Rafael Urrialde, acadèmic de número i al seu torn vicepresident, que va presentar “Sobirania alimentària i climàtica: els nous fronts del segle XXI”; María Ángela Jiménez, acadèmica numerària, amb el treball “El propòsit com a catalitzador de la innovació sostenible: anàlisi comparativa dels marcs de report CSRD, Òmnibus I, NIIF S1 i S2”, i Esther Subirá, acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, que va intervenir amb “Edatisme territorial i reconfiguració europea”.

Van completar la sessió, amb una segina part dirigida i moderada per Urrialde, Marcela González Gross, acadèmica numerària, amb “Salut, envelliment i qualitat de vida a l’era de la longevitat”; Ignacio Bonasa, ambaixador extraordinari per a Iberoamèrica de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, qui va dissertar sobre “Liderar amb ànima en temps d’incertesa”; Bernat-Noël Tiffon, acadèmic de número, amb “Assassinat i ocultació del cos per desesperació”; José María Baldasano, també acadèmic numerari de la RAED, amb l’estudi “Influència del negacionisme climàtic en l’actual escalfament global”; Consuelo Sánchez-Castro, acadèmica corresponent, amb “La cruïlla estratègica d’Europa: entre l’autonomia, la irrellevància i la reconfiguració de l’ordre internacional”; Antonio Zapatero, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, qui va presentar “Els reptes del Sistema Nacional de Salut 2026-2035”; Jaume Antich, també acadèmic numerari, amb “La intel·ligència artificial i el dret penal”, i el mateix Felipe Hernández Perlines, qui va tancar la sessió d’exposicions amb el treball “Innovar amb propòsit: més enllà del benefici econòmic”. La conferència de clausura va correspondre a Rafael Urrialde.

Des de l’òptica pluridisciplinària que abraça el projecte des del seu origen, Reptes Vitals 2026 es focalitza en l’emergència d’un nou ordre multipolar i la irrupció de la intel·ligència artificial i els desafiaments ètics, socials i ecològics que aquesta nova era porta associats des d’una mirada integradora i prospectiva, amb l’objectiu no ja d’interpretar el present, sinó d’orientar el futur amb responsabilitat, coneixement i consciència, com va destacar Rocafot en la seva presentació. “La història demostra que els períodes de més incertesa han estat també aquells en els quals la humanitat ha mostrat més capacitat d’innovació i superació. Europa ha sabut reinventar-se en moments crítics del seu passat. Avui, més que mai, necessita combinar la saviesa del seu llegat amb l’audàcia d’una visió renovada. El futur no està predeterminat. Dependrà de la nostra capacitat per comprendre les transformacions en curs, anticipar les seves implicacions i actuar amb prudència i responsabilitat. Reptes Vitals el 2026 és, en essència, una invitació a assumir aquell desafiament”, va assenyalar el president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

El llibre que recull les aportacions d’aquesta última edició del projecte més ambiciós de la RAED es divideix a tres grans blocs: “Emergències i eclosió del poder mundial”, “La gran revolució tecnològica: intel·ligència artificial” i “La condició humana a l’era digital”. El primer consta dels capítols “Grans potències i territoris en transformació”, amb set treballs específiques, i “El pols entre globalització i sobiranies”, amb vuit estudis; el segon inclou els capítols “Intel·ligència artificial i els límits del coneixement”, amb sis destacades aportacions científiques, i “IA aplicada: creativitat, dret i sostenibilitat”, amb set treballs; finalment, el tercer recull els capítols “Ecosistemes vitals: salut, educació i valors” (sis estudis) i “Estratègies de futur: innovació, lideratge i sostenibilitat”, amb nou investigacions concretes.