Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va oferir el passat 21 d’abril a la seu madrilenya de l’Institut d’Enginyeria d’Espanya la conferència “El problema del universo: universos paralelos y sucesivos” en una sessió organitzada per l’Associació de Personal Docent Investigador Jubilat de la Universitat Politècnica de Madrid, la qual promou activitats culturals entre els seus associats. L’expert va reprendre així les sessions que sobre la mateixa matèria havia ofert els passats mesos d’octubre i novembre a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife dins del marc de la programació d’activitats presencials de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, que ell mateix presideix, i a l’Ateneu Literari, Científic i Artístic de Cadis.
Director del cicle de cosmologia que se celebra cada mes d’agost a Laredo dins del marc dels Cursos d’Estiu de la Universitat de Cantàbria, l’acadèmic va abordar un dels aspectes més apassionants de la matèria i va exposar les últimes teories que s’han formulat sobre l’origen, les dimensions i la percepció del cosmos gràcies, entre altres aportacions, a les observacions del nou telescopi James Webb i els avenços en els estudis de física quàntica, a més d’oferir una visió general del problema de la matèria i l’energia, estimular la reflexió sobre el mateix i facilitar la construcció crítica personal d’una resposta a la infinitat d’interrogants oberts.
“La reflexió sobre l’univers va constituir el primer problema del pensament en la transició del mite al logos als començaments de la filosofia grega presocràtica. Aquest problema ha filtrat la història universal en i des de tres àmbits: ciència, filosofia i religió. Des de Galileu i l’Edat Moderna, el nostre univers és aquell del qual és capaç de parlar la nostra física, la ciència que coneixem, tot i que la problemàtica actual és que la física que coneixem no pot definir el que observem. Per tant, han sorgit diverses teories contemporànies que contemplen la possibilitat d’universos paral·lels o successius, sense ignorar els coneixements físics actuals, però assumint que hem d’anar més enllà d’ells, ja que totes les lleis de la física no deixen de ser en bona part aproximacions”, va explicar l’expert.
Entre les seves conclusions va destacar com la Cosmologia refereix la història de l’univers des de la concepció clàssica del temps; com l’univers que emergeix del Big Bang evoluciona, deixa de ser com era en cada moment de la seva història per ser d’una altra manera molt diferent. Tot això en un procés continu i, en la seva evolució, s’expansiona des de si mateix. “La constitució de l’univers, la seva composició, estructura, organització, varia en la seva evolució. La seva estructura és intrínsecament dinàmica de formes de matèria, energia i del mateix espai-temps. Des d’aquesta perspectiva, el nostre univers seria un dels possibles, bé en un procés de successió o espacialment simultani”, va explicar.
