Dr. José María Bové
José María Bové, president de la firma d’auditoria Bové Montero y Asociados, cònsol general honorari d’Àustria per a Catalunya i Aragó i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar a la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers” la ponència “Euràsia fracturada: reposicionament de Rússia”, en la qual va analitzar el desenvolupament de Rússia des dels anys 80 fins a l’actualitat i els efectes que té i tindrà la guerra a Ucraïna, que obre un nou escenari en el projecte europeu i en la seva defensa.
Per a l’expert, Rússia continua sent, per a Occident, una gran desconeguda. Després de la desintegració de la Unió Soviètica, que va suposar la pèrdua del seu estatus de superpotència, el país va viure als anys 90 una dècada traumàtica de transició al capitalisme que va suposar una mena de teràpia de xoc, amb una hiperinflació superior al 2.500%, el col·lapse del PIB proper al 50% entre 1991 i 1997, l’empobriment massiu de la població i l’auge d’una nova classe d’oligarques que es van repartir, a preus irrisoris, els principals actius estatals. La crisi financera del 1998, amb devaluació del ruble i suspensió de pagaments, va marcar un punt d’inflexió. La posterior recuperació, impulsada pel boom dels preus del petroli i el gas, va permetre a Vladímir Putin consolidar un capitalisme d’Estat, recuperar el control de sectors estratègics per projectar una imatge de potència energètica.
Bové va explicar com amb l’arribada de Putin al poder l’any 2000, Rússia va virar cap a una postura multipolar, reivindicant la seva esfera d’influència a l’espai postsoviètic i oposant-se a l’expansió de l’OTAN. Les tensions amb Occident es van agreujar amb la guerra de Geòrgia (2008), l’annexió de Crimea (2014) i, especialment, la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022, que va trencar l’arquitectura de seguretat europea de la postguerra freda. Aquest conflicte, va assenyalar, ha actuat com a punt d’inflexió. Occident va respondre amb sancions massives, congelació de reserves del Banc Central de Rússia i embargaments energètics. Això ha portat Moscou a reorientar la seva economia cap a Àsia, convertint a la Xina en el seu principal soci comercial i a l’Índia en gran comprador de petroli. Tot i que manté una economia de guerra que li permet evitar el col·lapse, pateix aïllament tecnològic, escassa diversificació industrial i forta dependència de les matèries primeres.
De cara al futur, l’acadèmic planteja diversos escenaris per a Rússia, des de la prolongació i enquistament del conflicte a Ucraïna, amb una dependència més gran de la Xina i un creixement estancat; a una desescalada negociada que li permeti un creixement moderat, o fins i tot una possible transició controlada dins del règim. “A mitjà termini, Rússia difícilment recuperarà el rol de gran arquitecte euroasiàtic. Es perfila més com una potència sistèmicament rellevant, però en declivi relatiu, amb limitacions demogràfiques i econòmiques que l’obliguen a buscar equilibris entre la Xina, el denominat Sud Global i un Occident fracturat”, va concloure. Per a Bové, a una Euràsia fracturada, Rússia manté capacitat d’influència, però enfronta seriosos condicionants estructurals que compliquen la seva projecció futura com a gran potència.
