Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, en el que aborda la figura d’aquest ser llegendari forjat a l’Antiguitat clàssica. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília” i “Adolescència, edat crítica de la vida humana”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar
Quimera és un vocable que avui compta amb 22 significats del grec fins a l’accepció mèdica actual. A la mitologia grega, la quimera era un monstre híbrid fill de Tifó i Equidna amb cos de cabra, cua de serp i cap de lleó. En aquesta mitologia existeixen també altres híbrids coneguts com a sirenes, amb cara i tòrax de dona, cua de peix i veu sonora, com explica Homer en la seva “Odissea”. Es tracta d’un ésser molt valorat i volgut per navegants i gent de mar, que es deixen atrapar per l’irresistible cant de les sirenes.
Segons el mite, les sirenes són criatures híbrides, una barreja de dona i peix similar a l’harpia, però a diferència d’aquestes horribles i repugnants criatures, les sirenes eren éssers agermanats i encantadors. Tot i això, no sempre van tenir aquesta forma. Quan van néixer, eren germanes de les nimfes, filles del déu del riu Aqueloo i de la musa Melpómene, i formaven part de la processó que acompanyava Perséfone, la deessa de la primavera. Tot i això, després que Hades, el déu de l’inframon, segrestés Perséfone, les nimfes van ser castigades per la deessa Demèter, que no els va perdonar que permetés el segrest de la seva filla.
Les joves es van convertir en aus femelles, conegudes com a sirenes, i van començar a viure a les roques de l’illa italiana de Capri. Allà, utilitzaven els seus melodiosos cants per atreure els mariners dels vaixells que navegaven per les proximitats. Els homes, seduïts, dirigien els seus vaixells directament cap als esculls, el que provocava greus danys als cascos. Després del naufragi, les tripulacions eren rescatades des de les profunditats de l’oceà.
Imatge d’Stefan Keller en Pixabay
El mite ha arribat transformat fins als nostres dies. En una novel·la de ciència-ficció de Herbert George Wells que es va emportar al cinema, “L’illa del doctor Moreau”, un nàufrag arriba a l’illa on un estrany doctor experimenta en animals per convertir-los en humans i millorar l’espècie. I és que les sirenes sempre han fascinat la humanitat. Tot i que la majoria dels albiraments es consideren mites o llegendes, alguns vídeos suggereixen que podrien ser una mica més que això. Avui dia circulen nombrosos vídeos de suposats albiraments d’aquests éssers.
Més enllà del mite i la creativitat artística, una idea que ronda a la ciència és que les quimeres animal-home podrien ser utilitzades com una font de producció d’òrgans per a trasplantaments. A la Universitat d’Stanford es va crear una quimera rata en la qual es va fer créixer un pàncrees de ratolí. A l’Institut Roslin d’Edimburg es va crear la popular ovella Dolly a partir d’una cèl·lula somàtica adulta d’una altra ovella en el primer cas conegut de clonació d’un animal complex.
Més recentment es va crear també una quimera mona-home per estudiar la possibilitat que podia oferir a la medicina regenerativa. També en vàlvules cardíaques de porc s’han fet implants de cor humà. Això ha obert la porta al xenotrasplantament o trasplantament de cèl·lules, teixits o òrgans d’un animal a un humà, tot i que encara poden produir nombroses complicacions que no els fan encara una alternativa al trasplantament.
I en aquest punt tornem a l’inici: són viables les sirenes? Biològicament, no. Ni són possibles. L’Agència Federal i Oceanografia dels Estats Units ja va organitzar un estudi i fins i tot una expedició i va demostrar que ni existien ni havien existit mai. De fet, en vista d’una simple anàlisi biològica, no és possible un cos meitat mamífer (de sang calenta) i meitat peix (de sang freda). On són, a més, els òrgans d’excreció? I el sistema reproductiu? I el sistema immunitari? És un mite mitològic molt buscat, però mai no trobat. Es pot fer un xenotrasplantament amb la fisiologia i la mitologia d’una sirena? No.
Existeix la teoria d’un possible grup humà que va viure a l’aigua, és la coneguda teoria del simi aquàtic. Però no n’hi ha registre fòssil.
