August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reprèn els temes de l’envelliment i de la fragilitat a l’article “Simplificació del problema de la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, que comparteix amb la comunitat acadèmica. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides”, “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”, “La bondat i la maldat”, “El paper vital dels avis”, “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals” i “La fúria dels déus”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Simplificació del problema de la fragilitat i les caigudes de la gent gran
M’agradaria compartir un document poc freqüent en articles científics, que molts fem servir a les classes de Fisiologia. És per als que coneguin mínimament del tema i el seu valor rau en el seu ús com a mètode de divulgació.
La fragilitat és un procés de decadència fisiològica, amb alguns símptomes clínics. És un conjunt de vulnerabilitats i desregulacions de múltiples sistemes fisiològics. És fonamental la sensació d’impotència fisiològica i decadència de molts o alguns dels símptomes. Si practiquem anàlisis hematològiques s’observen valors justos o mínims de la sèrie vermella i molts factors bioquímics com els índexs de glucosa o proteïna.
Són freqüents les afirmacions, tant per homes com per dones, que “el cos no em dóna”, “estic acabat”, “amb tot el que podia fer uns anys i avui ja no puc”, “no sé què em passa”, “Res no em fa mal, però em falta alè”, “només puc veure la televisió asseguda a la meva butaca”, “no tinc força”, “estic enfonsat psicològicament”, “sóc una persona enfonsada”… L’Organització Mundial de la Salut afirma que en un any es produeixen aproximadament uns 37,6 milions de caigudes en nens i ancians, la majoria lleus o sense conseqüències.
Recomanacions de prevenció de la Clínica Mayo
- Revisar la medicació
- Recordar les caigudes prèvies per recordar els perills
- Explorar afeccions d’oïda i del centre de gravetat del cervell
- Mantenir l’activitat, caminar cada dia, anar al gimnàs, pràctica d’aquagym, caminar a l’aigua.
- Fer servir unes sabates còmodes (sense talons alts)
- Retirar les tauletes baixes
- Mantenir l’atenció en aixecar-se del llit per anar a orinar
- Fer servir catifes antilliscants
- Il·luminar bé la sala d’estar
- Llums nocturnes al bany
- Encendre el llum abans de pujar o baixar escales
- Utilitzar els dispositius d’assistència i alerta
- Tenir molta atenció a la dutxa i a la banyera