Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, en el que aborda l’alimentació de l’antic poble d’Israel i els preceptes del judaisme, l’eliminació dels aliments prohibits o impurs del cristianisme i la relació d’aquest període amb l’actual dieta mediterrània. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana” i “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs
En la tradició bíblica, especialment a l’Antic Testament, s’estableix una distinció entre aliments purs i impurs, principalment al llibre del Levític (capítol 11) i al Deuteronomi (capítol 14). Aquesta classificació tenia un propòsit religiós i sanitari, i formava part del codi de santedat del poble d’Israel.
Aliments purs (permesos)
Aquests eren els aliments que els israelites podien consumir. Es consideraven aptes per al poble sant per complir certes característiques físiques.
Animals terrestres: han de tenir peülla fesa i remugar (vaca, ovella, cabra, cérvol).
Animals aquàtics: han de tenir aletes i escames (truita, salmó, carpa).
Aus: no totes són llistades, però es permet en general aus no rapaces (colom, gallina, guatlla).
Insectes: algunes llagostes eren permeses (llagosta, grill).
Aliments impurs (prohibits)
Aquests es consideraven inapropiats per raons de puresa ritual o per representar desordre en la natura.
Animals terrestres: que no remuguen o no tenen la peülla fesa (porc, camell, llebre).
Animals aquàtics: que no tenen aletes ni escames (mariscos, pop, anguila, cranc).
Aus: carronyaires o rapaços (voltor, àguila, corb, mussol).
Rèptils i insectes: tots els rèptils i la majoria dels insectes eren impurs (sargantanes, serps, paneroles).
Tradició cristiana
A la tradició bíblica, especialment a l’Antic Testament, s’estableix una distinció entre aliments purs i impurs. Aquesta classificació tenia un propòsit religiós i sanitari, i formava part del codi de santedat del poble d’Israel. Separar el sant del profà, l’ordenat del caòtic. Alguns creuen que reflectien normes d’higiene de l’època. Marcaven una diferència entre Israel i altres nacions.
Al cristianisme, tot i això, no hi ha els aliments prohibits. Al Nou Testament, especialment a Fets, 10 i Marc, 7:15 es declara que tots els aliments són nets. Aquesta nova visió elimina les restriccions alimentàries per als cristians, destacant més la puresa interior que l’externa.
La comparació entre la dieta bíblica i la dieta mediterrània actual revela similituds notables als seus fonaments nutricionals, encara que també existeixen diferències clares per context històric, cultural i disponibilitat d’aliments.
Dieta bíblica: Antic Orient Mitjà (segles XX-X a.C.). Cereals (blat, ordi), llegums (llenties), fruites, verdures, oli d’oliva, peix, be, aus, poca carn vermella, greixos animals limitats, mel, fruites seques (dàtils, figues), llet de cabra i ovella, iogurt, formatges artesanals, vi (a vegades i amb caràcter sagrat). Menjars rituals, significat espiritual i comunitari i dejuni freqüent per raons religioses o escassetat.
Dieta mediterrània actual: països de la Mediterrània (segles XX-XXI). Fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruits secs, oli d’oliva, peix blau, aus, ous, molt poca carn vermella, pocs greixos saturats, sucre moderat, principalment de fruites fresques i seques, iogurt, formatges amb moderació, vi negre (consum moderat i social). Menjars socials, centrats en la família i el plaer i dejuni ocasional per raons de salut o religió.
Similituds destacades: alta presència d’aliments d’origen vegetal, ús de l’oli d’oliva com a greix principal, consum moderat de carn i vi, gran valor simbòlic i social del menjar.
Diferències notables: la dieta bíblica era més austera, basada en l’autosuficiència agrícola i disponibilitat local. La mediterrània actual incorpora més varietat i tècniques modernes de conservació i cocció. La dimensió espiritual era central en la dieta bíblica, a la mediterrània predomina la salut i el gaudi.
