August Corominas Vilardell

Dr. August Corominas

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El secret de la longevitat a les ‘zones blaves'”, en què explica per què a determinades parts del món hi ha un alt índex de longevitat un cop s’ha conegut la desaparició de la fins ara persona més longeva del món, la catalana Maria Branyas, a qui ell mateix havia entrevistat per als seus estudis, als 117 anys. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”“La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”“Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània” i “Els difícils inicis de Can Ruti”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

El secret de la longevitat a les ‘zones blaves’

Les anomenades àrees blaves són aquelles zones del món on habiten les persones amb vides considerablement més llargues que la mitjana, són les més longeves del planeta. En aquests territoris podem trobar octogenaris, nonagenaris i molts centenaris, també algun supercentenari.

Reconeguts experts van estudiar la regió de Barbaglia, situada a les muntanyes de Sardenya, una població amb molts avis, molt grans però molt sans, d’una vellesa activa i optimista. No van poder dir quin era el secret. Posteriorment s’han estudiat altres zones amb una població de característiques similars per determinar el que avui es consideren àrees blaves: Huza (Pakistan), Nicolay (Costa Rica) Icària (Grècia), Okinawa (Japó) o Loma Linda (Califòrnia). A Espanya s’ha considerat una zona blava l’Alpujarra, i potser la província de Girona, amb estudis específics a Olot i Banyoles.

Per què en aquestes àrees hi ha tantes persones grans? Molts gerontòlegs ho estan estudiant i no s’ha arribat a una conclusió determinant que sigui decisiva la genètica o l’epigenètica. La raó és molt més diversa i conclou en les similituds entre totes aquestes àrees, amb tradicions, cultures, climes i dietes diferents. No hi ha receptes màgiques, sinó models de vida saludables i mantinguts.

Destaquen especialment dues característiques: portar un estil de vida amb un exercici físic d’intensitat regular, sense estrès, una nutrició equilibrada, completa i lleugerament hipocalòrica, i una vida en comunitat, amb grups que estimulin allò que podríem anomenar bones pràctiques. Família, comunitats religioses, grups socials… En aquest sentit, cal destacar la longevitat dels monjos i monges de clausura. La solidaritat i tenir una vida interior semblen determinants.

En resum, algunes característiques comunes d’aquestes àrees inclouen:

  1. Dieta saludable: els seus habitants tendeixen a consumir una dieta rica en fruites, verdures, grans sencers, llegums i fruita seca. També consumeixen menys carn i aliments processats en comparació amb altres regions.
  2. Estil de vida actiu: les persones a les zones blaves tendeixen a mantenir un estil de vida actiu, ja sigui a través de caminar, fer jardineria, anar amb bicicleta o participar en altres activitats físiques.
  3. Comunitat forta: les persones en aquestes àrees acostumen a tenir una forta xarxa social i una comunitat de suport. Se senten connectats a la família, amics i veïns, cosa que els brinda un sentit de propòsit i pertinença. Important la religiositat o vida interior.
  4. Estrès reduït: en general, les persones a les zones blaves tendeixen a experimentar nivells més baixos d’estrès. Poden trobar maneres de relaxar-se, com meditar, tenir temps per a la família i amics o gaudir d’una migdiada.
  5. Sentit de propòsit: les persones a les zones blaves tenen una forta sensació de propòsit a la vida. Poden tenir passatemps o interessos que els mantenen motivats, o poden estar compromesos amb la feina o la comunitat.
  6. Hàbits saludables: a més d’una dieta saludable i un estil de vida actiu, les persones a les zones blaves també tendeixen a tenir altres hàbits saludables com no fumar i beure alcohol amb moderació. Aquestes característiques poden ajudar a promoure la longevitat i la salut.