D’esquerra a dreta: Josep Piqué, José Luis Bonet, José Ramón Calvo, Rosalía Arteaga, Enrique Iglesias i Aldo Olcese
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i de la Fundació Cofuturo i reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED); Aldo Olcese, president de la Fundación Independente i de l’Associació Nacional Societat Civil Ahora, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i vicepresident de la RAED, i José Luis Bonet, president del Grup Freixenet, de l’Associació de Marques Renomenades Espanyoles, de l’Associació per al Foment del Desenvolupament Agroalimentari i de la Cambra de Comerç d’Espanya i acadèmic de número electe de la RAED, van participar el passat 28 d’abril al fòrum “Hacia un nuevo orden político y económico mundial”, organitzat per la Cambra de Comerç d’Espanya a la seva seu madrilenya i transmès per streaming a través del seu canal de YouTube, on es pot visionar.
L’acte va estar conduït i moderat per José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número d i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED. Va comptar també amb la participació de ponents de primer nivell com l’economista i l’exministre Josep Piqué; Mira Milosevich Juaristi, investigadora principal del Reial Institut Elcano i professora de l’Institut d’Empresa, o Enrique Iglesias, exsecretari general iberoamericà.
Bonet va obrir el debat destacant la responsabilitat de les autoritats espanyoles d’aprofitar i optimitzar els fons europeus per recuperar-los i transformar-los per garantir-se el seu futur en un nou escenari geopolític. “Hi ha un realineament i Rússia ha posat en alerta el món sobre les potències autocràtiques. En aquest escenari, els Estats Units han reafirmat el seu lideratge. Pel que fa al pes demogràfic, permetrà que Àfrica i Iberoamèrica ressorgeixin, i això és una oportunitat per a Espanya. Ara cadascú sap on és de cara a la batalla del futur”, va assenyalar l’acadèmic electe.
Arteaga, per la seva banda, es va referir al valor de l’educació com a element transformador en un context en què la Xina aflora com a gran guanyador de la pandèmia. “Quan parlem d’educació estem parlant de la solució per al món que arribarà després de la pandèmia i després de l’actual guerra d’Ucraïna. Una educació de qualitat, no qualsevol mena d’educació. La pandèmia va obrir una oportunitat amb els nous models híbrids i online, que han arribat per quedar-se i que permeten portar, per exemple, la universitat a entorns geogràfics i socials on abans no arribava. Amb la Xina com a dominador del nou escenari internacional haurem de repensar la globalització”, va argumentar.
Piqué es va centrar en aquest nou ordre internacional dominat per la Xina i va alertar el pes demogràfic d’altres països com l’Índia, Indonèsia i fins i tot Nigèria. “La pandèmia i la guerra han accelerat i posat en relleu tendències que ja existien abans. El món estava desplaçant el seu centre de gravetat des de l’Atlàntic al Pacífic, amb una bipolaritat diferent de la de la guerra freda, fonamentalment en ser interdependent. El món ja no és eurocèntric i cada cop som menys rellevants, però per primera vegada Europa és vista des de l’exterior com un únic subjecte polític i econòmic: la visió egocentrista de la Xina i la seva manera d’actuar la situen en una posició de domini, però no atracció”, va afirmar.
Iglesias va incidir també en aquests canvis demogràfics que poden comportar crisis sense precedents i inabastables i va alertar sobre una transformació tràgica del món. “Estan en risc els anys més brillants del món des de la Segona Guerra Mundial. Estem en un procés de canvi en què s’ha d’imposar el sentit comú i la col·laboració. No ens podem permetre un procés de canvi com el que es va produir al món des de la Primera Guerra Mundial fins a l’ordre que va deixar la derrota del totalitarisme”, va dir.
Milosevich va abordar la guerra d’Ucraïna i va alertar de la seva evolució. “Rússia ha perdut la primera fase de la guerra, però no ha canviat els seus objectius i ara vol convertir Ucraïna en un país aïllat, sense sortida al mar. No ha aconseguit canviar el govern ucraïnès, això no obstant, continuarà intentant-ho mitjançant el seu desgast. Estem davant una guerra per ara indirecta entre Rússia i Occident i no es pot descartar una guerra nuclear”, va considerar.
Olcese, per la seva banda, va destacar el futur lideratge xinès i va apostar per traçar ponts d’entesa. “Els protagonistes del nou ordre mundial són ara els Estats Units i la Xina, el pes demogràfic de la qual la farà predominant ben aviat en ser un valor determinant, en aquest cas per tenir un mercat intern que fa que la seva economia sigui autosuficient. Però és que a més és el més prestador a l’escenari mundial i té el domini en tres continents: Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud. A això se sumen el control logístic, de matèries primeres i de tecnologia”, va afirmar.
