Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors de España
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Estem vivint unes jornades molt greus, molt complexes, molt difícils i molt preocupants. Amb el coronavirus ens aixequem tots els dies amb dades difícils de preveure, discorre la nostra vida marcada per una incògnita que no acaba d’aclarir-se i anem al llit després d’haver acumulat vivències que mai havíem previst.

Considero que tots els ciutadans hem d’assumir les nostres responsabilitats, per això cal que reflexionem en profunditat sobre el moment que estem vivint, analitzem quines són les nostres prioritats, quin futur volem per a nosaltres, per als més pròxims, per a Espanya… i què podem i hem de fer, quin pla d’actuació ens marquem. Considero que aquesta aturada que ens ha suposat i ens suposa el coronavirus l’hem de convertir en una oportunitat d’un canvi en positiu en el nostre desenvolupament vital. Podem i hem de redescobrir els nostres valors, els de la nostra família, els nostres amics, la nostra societat i el nostre país. Espanya, per a molts és una desconeguda en les seves arrels, valors i possibilitats.

Dr. Ignacio Buqueras y Bach

Dr. Ignacio Buqueras

Em permeto evocar una situació semblant, la qual vam viure en 1918, la gran pandèmia de grip o la grip espanyola, fa més de cent anys. Sense cap dubte, la nostra societat és molt diferent a aquella. La pèssima higiene d’aquell temps i els mals recursos sanitaris en relació amb els actuals són la nit i el dia. A més, dels avenços científics i tecnològics, units a la comunicació global actual que gaudim.

Unes dades que ens aproximen a l’anomenada grip espanyola, per la diferent projecció mediàtica que va rebre a Espanya, molt més gran que en els altres països europeus, on es censurava la malaltia, perquè es primava la Primera Guerra Mundial. La grip, procedent de la Xina i Sibèria, es va propagar per tot el món. A Espanya es va iniciar a Barcelona, ​​el maig de 1918, propagant-se per tota la península a l’octubre. Entre l’1 i el 25 d’octubre a Barcelona es van produir més de 5.000 morts, i a tot Espanya es va arribar a gairebé un quart de milió, amb un total de gairebé vuit milions de persones infectades.

La pandèmia es va desenvolupar del 1918 al 1920. Es calcula que van morir entre el 10% i el 20% dels infectats. Al voltant d’un terç de la població mundial va resultar afectada, el que fa que entre un 3% i el 6% de la població va morir. L’estimació sobre el nombre de morts és molt variable. Els càlculs de l’època parlen d’entre 40 i 50 milions de persones, en canvi actualment s’estima entre 50 i 100 milions. A la Xina es calcula que van morir al voltant de 30 milions, i en el seu exèrcit s’apunta que el 35% de les tropes que van emmalaltir, van morir. Als Estats Units, el 28% de la població va emmalaltir i van morir al voltant de 600.000 ciutadans. A Anglaterra, els que van perdre la vida van ser al voltant de 250.000 persones. A França, que segons sembla va ser el primer país europeu en què es va transmetre la pandèmia, els morts van ser uns 400.000.

La publicació científica “PNAS”, el 26 de febrer de 2001, va informar de la reconstrucció per primera vegada del virus de la grip de 1918 i de la seva virulència. Fins 1934 no es va poder aïllar el virus, i començar a combatre’l amb eficàcia. Entre altres personalitats, la grip espanyola va causar la mort del comte de Güell, d’Edmond Rostand i de Guillaume Apollinaire.

Espero i desitjo que el coronavirus aviat tingui el producte per combatre-ho i vèncer-ho. Mentrestant, tots els ciutadans hem d’actuar amb el grau de responsabilitat requerit, al temps que hem d’exigir a les nostres autoritats el rigor, la claredat i l’objectivitat necessàries per als excepcionals temps que estem vivint. I als mitjans de comunicació, una total fiabilitat informativa. Tots hem d’estar responsables, actius i vigilants.