L’últim lliurament del projecte pluridisciplinar Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i que va ser presentat a Madrid el 10 de juliol passat, aborda al seu quart capítol la nova era que afronta la medicina i la salut amb l’impacte de les darreres tecnologies, des de la intel·ligència artificial, la biomedicina i epigenètica, els tractaments a la carta i la nanotecnologia. Amb el títol genèric “Innovació i salut a l’era digital”, un nodrit grup d’acadèmics que tenen en aquest àmbit la seva principal línia de recerca i reconeguts experts internacionals aborden aquesta transcendental matèria, que explica l’actual transformació de la medicina a tots els nivells i n’apunta l’evolució.
Aquest àmbit de Reptes Vitals 2024 està liderat per Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la RAED, que apunta en la presentació d’aquest apartat el que anomena una “revolució silenciosa” de la medicina. “Ens trobem davant d’un canvi de paradigma sense precedents, on la tecnologia s’ha convertit en el catalitzador d’una transformació radical i la seva convergència amb la medicina assolirà cotes insospitades, oferint un panorama potser controvertit, però molt esperançador. El futur pròxim que afrontarem es presenta davant nostre com una autèntica simbiosi entre la innovació i el compromís amb la salut; una narrativa que desplegarà les seves pàgines a mesura que explorem les infinites possibilitats que la tecnologia posa al nostre abast”, assenyala.
Al capítol participen el propi López Muñoz, que presenta amb l’investigador Francisco Pérez Fernández l’article “Humanisme i bioètica davant d’intel·ligència artificial i algorismes. Quo fugis Psyche?”; a més de José Barberán López, degà de la Facultat HM de Ciències de la Salut de la Universitat Camilo José Cela, amb el treball “La intel·ligència artificial en l’educació sanitària universitària. Transformació de la IA a l’educació mèdica”; l’acadèmic de número Joaquín Callabed, amb l’estudi “Com abordar l’anorèxia i la bulímia en els adolescents. Enfocaments eficaços per al tractament dels trastorns alimentaris en joves”, o l’acadèmic de número i director d’Institut de Cooperació Internacional de la RAED José Ramón Calvo, amb “El vapeig. Una nova forma d’utilitzar un vell enemic, el tabac”.
Se sumen a aquest capítol José María Castellano Vázquez, Emiliano Delia Cerchi i Adrián Peláez Laderas, membres de l’Institut de Recerca Sanitària HM de Madrid, amb “Ciència de dades a la recerca clínica. Aplicacions pràctiques”; l’acadèmic numerari Lluís Giner, que presenta juntament amb els investigadors Antonio Castaño Séiquer i Ignacio Macpherson Mayol “Sociologia del somriure. Humanització en l’atenció odontològica en entorns desafavorits”; el general de brigada mèdic Alberto Hernández Abadía de Barbará, amb l’estudi “Telemedicina militar. Innovacions tecnològiques en l’atenció mèdica remota per a operacions militars”; l’acadèmica de número Cecilia Kindelán, amb “Reflexions sobre la memòria humana a l’era digital. L’era digital i la preservació dels nostres records”, a més de Juan del Llano Señarís, director de la Fundació Gaspar Casal, que signa amb Blanca Franch Camino i Alicia del Llano Núñez-Cortés “Intel·ligència de dades i investigació biomèdica. Oportunitats a l’era de les macrodades biomèdiques”.
Dr. Francisco López Muñoz
Completen el capítol l’acadèmic de número Fernando Martínez Pintor, amb “Epigenètica, antropologia mèdica. La veritat, la bellesa i la bondat”; el cap del Servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Ruber-Juan Bravo Juan Carlos Meneu Díaz, amb el treball “Tecnologia, habilitats i exercici quirúrgic. La paradoxa del robot en cirurgia. És ètic l’ús de robots en cirurgia?”; l’acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Antoni Esteve, que presenta “Innovació incremental de medicaments. Optimització contínua en el desenvolupament farmacèutic”; el també membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya Josep Llupià, al seu cas amb “La indústria farmacèutica i els seus avenços tecnològics. Innovacions emergents al sector farmacèutic”, i l’acadèmic supernumerari de la RAED Juan Sabater Tobella, que signa juntament amb Ana Sabater Sales l’estudi “Prescripció personalitzada. Genètica del pacient i interacció de fàrmacs”.
Reptes Vitals 2024 va ser presentat a l’Oficina del Parlament Europeu a Madrid de la mà de l’eurodiputada i acadèmica electa de la RAED Eva Poptcheva i del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya i tindrà noves presentacions a Barcelona i Brussel·les al llarg de les setmanes vinents. Com al primer dels actes, aquests esdeveniments apleguen alguns dels destacats autors d’aquesta edició, que comparteixen les seves investigacions i reflexions sobre els temes abordats al llibre. Una oportunitat única perquè acadèmics, professionals i el públic en general participin en debats enriquidors, ampliïn la seva comprensió dels desafiaments actuals i col·laborin en la cerca de solucions innovadores.
