Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 14 de desembre del 2021
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la paradoxa que va plantejar el físic d’origen austríac Erwin Schrödinger el 1935 sobre la predictibilitat de fenòmens de la física quàntica a l’article “¿Qué pasó con el gato filósofo de Schrödinger?”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 14 de desembre. L’acadèmic signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Antropologia i Sociologia Criminal de la mateixa universitat.
Formulada en una discussió sobre la física de partícules amb Albert Einstein, la paradoxa planteja la situació d’un gat tancat a una caixa opaca que pot estar simultàniament viu i mort segons que s’hagi comportat un isòtop radioactiu. Es tracta d’un estat conegut com a superposició quàntica, com a resultat d’estar vinculat a un esdeveniment subatòmic aleatori que pot passar o no. El problema plantejat, en qualsevol cas, no és l’esdeveniment en si, sinó la seva comprovació o mesurament, on la física quàntica trenca les normes de la física convencional.
“Aplicant el formalisme quàntic passa una cosa que ens sumi en la perplexitat: el gat estaria viu i mort alhora. El que es fa llavors és recórrer a l’única forma positiva d’esbrinar el que ha passat: s’obre la caixa. Però en fer aquesta comprovació -mesurar- s’altera el sistema, ja que es trenca la superposició d’estats descrits en la funció. En aquest moment és quan, salvador, apareix el maleït determinisme que imposa el sentit comú per indicar-nos que, com que el gat no podia estar viu i mort alhora, ja havia d’estar viu o mort abans, però la mecànica quàntica ens està informant d’una cosa més perversa: mentre ningú obri la caixa, el gat es trobarà en un estat indefinit, conformat per la superposició dels dos estats possibles: A o B. Això significa senzillament que és la forma de control que s’aplica a un sistema allò que l’altera i determina, perquè ho modifica”, expliquen els autors.
Tanmateix, López Muñoz i Pérez Fernández compliquen encara més la qüestió en prosseguir amb el pensament de Schrödinger, que també es va qüestionar sobre com declarar la consciència humana per arribar a plantejar allò que ell mateix va denominar emergentisme sistèmic. “Schrödinger va optar per una postura monista-materialista a l’hora d’abordar el cas, entenent que el que és mental era un simple epifenomen. Això no obstant, aquest tipus d’explicació tampoc no és completament funcional, en la mesura que exigeix d’un determinisme psicofísic que la seva paradoxa qüestiona, perquè impedeix que es pugui dir l’anomalia inherent a les lleis psico-físiques. Resulta que el seu gat no només era viu i mort alhora, sinó que també era filòsof”, conclouen els estudiosos.
