Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar entre els passats 12 de maig i 1 de juny la vint-i-novena edició de les Jornades Blascabrerianes que organitza l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote i que aquesta vegada es van celebrar en tres sessions distribuïdes entre la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, l’Agrupació Astronòmica de Madrid i la Facultat de Ciències de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, i l’acte de cloenda, celebrat a l’Institut de Química Física Blas Cabrera, també a Madrid. Les jornades van abordar aquesta vegada la visita del ja reconegut físic alemany Albert Einstein a Espanya el 1923 amb motiu del seu centenari i la figura de Blas Cabrera i la ciència espanyola de l’època davant la teoria de la Relativitat.

Les jornades es van iniciar amb la conferència “Einstein en Madrid 1923: Cabrera y Ortega, Física y Filosofía”, a càrrec de González de Posada, i la visita guiada a l’exposició “Blas Cabrera y la Ciencia española ante Albert Einstein y la Relatividad”, comissariada per Francisco A. González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Universitat Complutense, que acull a la biblioteca aquesta mostra fins al proper mes de setembre, i col·laborador habitual de la RAED. Van continuar amb la xerrada “Las teorías de la relatividad de Einstein tal como se entendían en 1923 en sus encuentros con Blas Cabrera en Madrid”, també a càrrec de González de Posada. I van concloure amb un homenatge al llegendari catedràtic d’Electricitat i Magnetisme de la Universitat Central de Madrid, Blas Cabrera, elegit acadèmic de l’Acadèmia de Ciències el 1909 i nomenat director del Laboratori d’Investigacions Físiques de la Junta per a Ampliació d’Estudis el 1910.

“Cabrera no va ser el primer a referir-se a la relativitat d’Einstein en un treball científic, aquest honor li va correspondre a Esteban Terradas (l’artífex de la visita de 1923 juntament amb Julio Rey Pastor), en una comunicació presentada al congrés de Saragossa de l’Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències del 1908 sobre ‘Teorías modernas acerca de la emisión de la luz’, on escrivia que ‘el principi de relativitat descobert per Hendrik Antoon Lorentz va ser deduït novament i completat per Einstein’. Tot i això, a la conferència sobre ‘La teoría de los electrones y la constitución de la materia’, impartida en aquest mateix congrés, Cabrera sí que s’havia referit a Einstein (i a l’experiment de Michelson-Morley), però al seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències el 1910 va continuar parlant de l’‘El éter y sus relaciones con la materia en reposo’“, van introduir la matèria els organitzadors d’aquestes XXIX Jornades Blascabrerianes.

González de Posada va exposar com Cabrera també va haver de ser el primer científic espanyol a tractar personalment amb Einstein a la Universitat Politècnica de Zuric, durant la pensió de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis que va gaudir amb Pierre Weiss sobre magnetisme de la matèria el 1912. I tot i que el seu treball allà va ser més aviat d’índole experimental, la trobada va haver d’animar la seva transició cap a la nova Física, perquè a la tornada a Espanya es va animar a publicar un tractat sobre “Principios fundamentales de análisis vectorial en el espacio de tres dimensiones y en el Universo de Minkowski” (1912-1913). Començava el seu rol com el principal divulgador de la relativitat a Espanya, impartint cursos i conferències com “Aplicación a la Física de la Geometría de las cuatro dimensiones” (1914), “Estado actual, métodos y problemas de la Física” (1915), “¿Qué es la electricidad?” (1917), “Las fronteras del conocimiento en la Filosofía Natural” (1920), “La teoría de la Relatividad” (1921) o “Principio de Relatividad” (1923).

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.

És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.