Enric Canela
Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de les seves últimes publicacions, centrades també en la divulgació científica i en l’educació, al portal especialitzat 7Ciències i al diari “El Punt-Avui“. Es tracta, en concret, de les entrades “Liderar la innovació“, “Alzheimer, la nova diabetis tipus 3?”, “Aliments que maten” i “Envellir amb salut“, aparegudes entre els passats 4 i 14 de maig.
A “Liderar la innovació“, l’expert destaca com Catalunya és un actor destacat en recerca i innovació a l’àrea biosanitària europea, així com que el sector biomèdic aporta gairebé el 8% del PIB català i que un 16% de les noves empreses emergents neixen en aquest àmbit. Davant aquesta realitat, afavorida en bona part per l’aposta de l’Administració, Canela advoca per una decidida política de suport a la innovació en diferents àmbits. “Hauríem d’aconseguir també ser atractius en altres sectors, per exemple, per als inversors en l’agroalimentari. Representa el 19,7% del PIB industrial i és el sector líder de la indústria catalana per facturació, amb 48.230 milions d’euros i 175.600 treballadors. El sector disposa d’un potent clúster, centres tecnològics, com ara Eurecat, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i les universitats de tot el territori, però només genera el 4,7% de les empreses emergents”, assenyala a la seva columna d'”El Punt-Avui“.
Per la seva part, a “Alzheimer, la nova diabetis tipus 3?”, remarca com una part dels últims estudis que determinen que el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer és gairebé el doble en les persones amb diabetis que en les que tenen un metabolisme saludable. “Els diabètics, a causa de la hiperglucèmia, tenen més risc de formació dels denominats productes finals de glicació avançada (AGE) en diferents llocs de l’organisme. Per exemple, són típiques les retinopaties que poden conduir a la ceguesa. No fa falta estar malalt per patir aquests efectes. Per exemple, a la pell tothom acaba tenint pigmentació heterogènia, esquerdes i arrugues, entre altres causes, per la reacció de la glucosa amb el col·lagen. La hiperglucèmia persistent pot ser un factor que afavoreix la malaltia d’Alzheimer. No és estrany que la malaltia d’Alzheimer s’identifiqui i es consideri per part d’alguns investigadors com a diabetis tipus 3″, afirma a 7Ciències.
Ja en el seu blog, Canela dedica l’entrada “Aliments que matin” a un recent estudi d’alt impacte mediàtic que relaciona un alt consum d’aliments ultraprocessats i un risc més gran de diverses malalties no transmissibles i mortaldat prematura. Un gran problema és que els aliments ultraprocessats s’estan convertint en dominants en el subministrament mundial d’aliments. “Es fa difícil trobar una casa que no en tingui un munt i que sigui conscient que ho són. Diu l’estudi que representen la meitat del contingut energètic de la dieta en els països de més nivell de vida. Als altres països s’incrementa dia a dia. La publicitat d’aliments en tots els mitjans de comunicació pràcticament només és d’aliments ultraprocessats”, explica.
Finalment, a “Envellir amb salut“, el col·laborador de la RAED aborda la importància de mantenir un equilibri entre una alimentació saludable i un estil de vida actiu per aconseguir una longevitat en un bon estat de forma. “Podrem algun dia allargar molt la vida? Jo opino que la podrem allargar bastant, mantenir més temps bona salut, però que hi ha un límit i que el cos ens mostra on és. Amb tot, podem viure amb salut més anys? La resposta és que sí. És evident que la genètica influirà molt. El comportament dels pares també hauran deixat marques epigenètiques a les cèl·lules progenitores i el que faci la mare durant l’embaràs repercutirà molt sobre el nadó. La suma d’això serà com un mapa de carreteres introduït a l’organisme, però nosaltres podrem fer moltes coses per circular bé per les carreteres que indica aquest mapa, no ens hi podrem sortir, però podrem circular bé. Sovint, però, som conscients, si ho som, d’això quan ja hem fet coses que no hauríem d’haver fet”, reflexiona.
Canela ha publicat més de 200 articles en llibres i revistes científiques de rellevància internacional com a autor o coautor. Va ser investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de la Neurobiologia Molecular de la Generalitat de Catalunya i del Grup de Neurobiologia Molecular de Ciberned. És membre de la Societat Catalana de Biologia i ho va ser de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular. Va coordinar la comissió creada per l’Agència de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per estudiar i validar els indicadors econòmics universitaris i establir el model de costos de les universitats i va dirigir l’Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya. Així mateix va ser membre, designat pel Senat, del Consell de Coordinació Universitària i va presidir la comissió que va elaborar el Portal de la Recerca de Catalunya.
