Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 13 de maig de 2021 i al diari “ABC” el 15 de maig de 2021
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el silenciat debat sobre l’obesitat com un problema d’addicció als països avançats fins al punt d’esdevenir un problema social a l’article “Obesidad y adicción a la comida: un problema emergente de salud pública”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 13 de maig i al diari “ABC” el 15 de maig. L’acadèmic signa aquest article al costat de Gabriel Rubio Valladolid, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid.
Tots dos especialistes parteixen d’unes dades que assenyalen que en països com Espanya el 39,4% de la població adulta té sobrepès i el 22,9%, obesitat. Si aquesta tendència continua en increment, s’estima que el 2030 la quantitat de persones amb excés de pes augmentarà un 16% més, el que suposaria un cost afegit de 3.100 milions d’euros anuals només de costos mèdics. Es considera obesitat quan una persona té un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30 kg/m². Un IMC igual o major de 40 kg/m² es considera obesitat extrema. El sobrepès queda definit entre 25 i 29,9 kg/m².
Els autors apunten que la denominada addicció al menjar podria estar relacionada amb una tendència a l’obesitat i la seva base seria biològica. “Cada cop hi ha més suport al fet que l’addicció al menjar podria relacionar-se amb un fenotip present en un subgrup de persones amb obesitat. Quan s’ha fet servir l’escala de Yale per l’addicció al menjar s’ha constatat la presència d’aquest trastorn en pacients que presenten afartaments de menjar, que pateixen freqüents cicles d’aprimament i engreix a causa de les dietes, i en persones amb obesitat. Entre les persones amb obesitat, la prevalença de l’addicció oscil·la entre el 15 i el 25% i es considera el factor causal del desenvolupament de l’excés de pes. En un recent treball realitzat sobre població general nord-americana s’ha confirmat que, dels 986 individus representatius d’aquest país, el 15% complia criteris de l’addicció i s’associava a la presència d’obesitat, edat jove, dones amb elevat índex de massa corporal i a menors ingressos econòmics”, assenyalen.
Abundant en aquest argument, López Muñoz i Rubio assenyalen que els estudis d’imatges cerebrals indiquen que els circuits alterats en persones amb obesitat són els mateixos que es troben alterats en persones amb addicció a drogues d’abús i posa en evidència un desequilibri entre els que motiven les conductes (per la seva implicació en la recompensa i el condicionament) i els que controlen i inhibeixen les respostes d’alimentació. “Als individus vulnerables, el consum d’aliments desitjables, en grans quantitats, pot alterar l’equilibri normal entre aquests circuits. Això dóna lloc a un major valor hedònic dels aliments i a un debilitament del control inhibitori. L’exposició perllongada a dietes hipercalòriques també pot alterar directament l’aprenentatge condicionat i, per tant, reajustar els llindars de recompensa en aquestes persones”, expliquen els autors.
Aquesta base cerebral de l’excés de pes pot permetre actuar d’una manera concreta per pal·liar el problema en aquest tipus de persones, ja que per als dos estudiosos, desconèixer que almenys un subgrup de persones amb obesitat pugui tenir addicció al menjar té importants repercussions pel que fa a la planificació d’un tractament específic.
