El nou acadèmic va presentar la figura de Manuel Corachan Llort i el seu paper com a impulsor d’una especialitat que va néixer a principis del segle XX gràcies a la incipient especialització de la cirurgia. En aquest context, i davant dels avenços mèdics i la creació de centres pioners que es va donar a l’època a Barcelona, va emergir la figura de l’expert. “La incipient neurologia va veure necessari extreure un tumor cranial i buscava els cirurgians generals per fer-ho, cosa que va fer que, a poc a poc, els caps de servei de cirurgia, designessin algú del seu equip que per inclinació pròpia o per consell d’ells, es dedicaran exclusivament a la neurocirurgia com a especialitat”, va introduir el Prim Capdevila la seva dissertació.
Després d’enumerar els antecedents familiars valuosos de Corachan Llort, fonamentals per a la seva formació i introducció a la nova especialitat, el recipienari va esbossar la trajectòria acadèmica i facultativa d’aquest precursor de la neurocirurgia fins arribar als serveis de Cirurgia i Neurologia de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau de Barcelona, un punt d’inflexió a la seva carrera. “Tot i que col·labora en intervencions i publicacions del Servei de Cirurgia General de l’Hospital de Sant Pau ja inicialment, a la tornada de la seva època de formació, el 1933, intervé i publica exclusivament en neurocirurgia. Corachan Llort ja intervenia en casos de cirurgia neurològica abans dels seus viatges de formació, però podem considerar que és a la tornada dels mateixos -aquell 1933- en què es dedica exclusivament a la neurocirurgia”, va puntualitzar l’acadèmic.
“Corachan Llort, gràcies a la seva intel·ligència, a la seva formació ia la seva capacitat tècnica, va aconseguir resultats satisfactoris en l’evolució dels malalts intervinguts. Va seguir les pautes que el seu pare creia modèliques i imprescindibles per a un bon cirurgià. Es va preocupar de totes les etapes del procés quirúrgic i sobretot en la seva època, en què les afeccions, per desgràcia, arribaven al servei molt evolucionades i amb simptomatologia molt expressiva, cosa que donava moltes menys possibilitats de curació. edema cerebral, a controlar el líquid cefaloraquidi ia evitar les complicacions sèptiques. Finalment, va estudiar el resultat anatomopatològic en el cas de tumors cerebrals o raquidis”, va exposar Prim Capdevila.
El nou acadèmic és membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears, de la Societat Catalana i Espanyola de Neurocirurgia, de la Societat Catalana de Neurologia, de la Societat Espanyola d’Història de la Medicina, de l’Associació Mèdic-Quirúrgica de Lleida, de la Societat Espanyola del Dolor, de la Societat Catalana de Cirurgia, de l’Associació Catalana de Paleopatologia i de la Societat Espanyola de Neuro-Raquis.
Facultatiu de Servei de Neurocirurgia de la Clínica Corachan de Barcelona, ha exercit al llarg de la seva extensa carrera professional al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Institut Dexeus de Barcelona, l’Hospital General de Catalunya i l’Hospital de Mar de Barcelona. Ha estat metge coordinador del Servei de Neurocirurgia del Centre Mèdic Teknon de Barcelona i cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
