Dra. Mariangela Vilallonga

Dra. Mariàngela Vilallonga

Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el 23 de març passat a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans la ponència “Copistes, filòlegs i editors”, en què va fer un breu però documentat repàs a la transmissió dels textos clàssics a la literatura catalana contemporània, des de Catul, Virgili i Horaci fins a Mercè Rodoreda i Aurora Bertrana, passant pels humanistes Jeroni Pau, Pere Miquel Carbonell, Joan Ramon Ferrer i Joan Margarit. L’activitat estava emmarcada al programa de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

L’acadèmica va abordar la tradició d’amor i desamor que va obrir Catul, la profunda empremta de Virgili a “tota la literatura universal que s’ha escrit i s’escriurà” i la influència d’Horaci en la poesia amorosa i la sàtira des de la literatura medieval i renaixentista fins a la moderna i contemporània, en què es va centrar en textos d’inspiració clàssica evident de Rodoreda, Bertrana i altres autors catalans del segle XX. “Conèixer la tradició és imprescindible per avançar”, va afirmar Vilallonga, que va introduir el concepte de la Imitatio, comú ja en autors clàssics com Horaci; Quintilià, que fixa les seves bases a la seva “Retòrica”, o el mateix Virgili, que s’inspira en la Grècia clàssica. “Si he tingut un objectiu a la vida, ha estat ensenyar els clàssics llatins. He intentat ser la baula resistent entre el nostre present i la tradició, de Roma i de Grècia”, va reiterar, com en moltes de les seves conferències, l’acadèmica.

Aurora BertranaLa Societat Catalana d’Estudis Clàssics està adscrita a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i té per finalitat potenciar i difondre el coneixement científic del món grecollatí, així com el foment d’aquests estudis a Catalunya i l’àmbit de la cultura i la llengua catalanes, així com la relació amb científics internacionals. La Societat organitza conferències, taules rodones i cursos, alguns reconeguts com a formació permanent pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.