Dr. Josep Ignasi Saranyana

Dr. Josep Ignasi Saranyana

Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” ​​del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va inaugurar el passat 1 d’abril el Congrés Internacional sobre Devocions i Confraries a Hispanoamèrica després de Trento que va celebrar l’Institut d’Història i Ciències Eclesiàstiques de la Universitat Pontifícia de Salamanca. A la inauguració també hi van participar el professor d’aquesta universitat i responsable de l’Institut, Santiago García-Jalón, i el professor de la Universitat de Navarra i president del Comitè Científic del Congrés, Fermín Labarga.

La cita va aplegar durant dos dies historiadors i experts en aquests ritus populars de gran fervor religiós per analitzar la influència del Concili de Trento a les confraries, encarregades de la promoció del culte mitjançant processons i altres rituals que perduren fins a l’actualitat en un format forjat majoritàriament en aquesta època. Una anàlisi que encara que es va centrar a Espanya també va parar esment d’aquestes celebracions a diversos països iberoamericans amb el culte als sants i la imatgeria religiosa com a trets més destacats.

Saranyana va centrar la intervenció en l’anàlisi de la teologia i la devoció popular des de Trento. Així mateix, va abordar la recepció de Trento als concilis provincials americans i als concilis hispanoamericans i la devoció popular, on va analitzar de forma explícita els concilis de Ciutat de Mèxic i Lima. “Trento va estar molt atent que es respectessin els fins de les fundacions i que les pràctiques pietoses guardessin el decòrum degut”, va assenyalar l’acadèmic emèrit.

“La prohibició de representacions dramàtiques a les esglésies no va ser una innovació dels concilis provincials hispanoamericans. Venia de temps anteriors, probablement d’unes ordenances del papa Innocenci III, que es repeteixen com a calcs als decretals del papa Pius IX i a les partides del rei Alfons X, i que després van passar a Amèrica, potser amb les constitucions sinodals de Sevilla, del 1512″, va assenyalar Saranyana destacant l’antiguitat d’uns ritus reforçats pel concili.