Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat “Código Libre” el 19 de novembre de 2020
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en l’article “Un premio a la ineptitud en México: la Orden de Miguel Hidalgo”, publicat al portal especialitzat “Código Libre” el passat 19 de novembre, sobre el que considera el necessari gest del Govern mexicà d’impulsar una condecoració nacional de prestigi com ara l’Ordre de Miguel Hidalgo i el perill del seu ús partidista. “Com a precedent que omple un enorme buit des del segle XX i el que va de la XXI cal aplaudir aquest esforç -independentment que aquesta condecoració, dissenyada per artesans d’Oaxaca, sembli una còpia gairebé al carbó de la Medalla al Servei Meritori dels Estats Units i de l’Ordre de l’Àguila Mexicana de l’emperador Maximilià I de Mèxic, pels seus colors de banda-, perquè en teoria obre les portes, per primera vegada en més de 150 anys, el fet que l’Estat reconegui a la fi algun valor entre els més de 130 milions de ciutadans que conformen aquest país”, reflexiona.
Tot i així, Sada lamenta que el primer reconeixement amb aquesta ordre hagi estat per a Jesús Seade Kuri, sots-secretari de l’Amèrica de Nord. “El deplorable en aquest cas és que aquesta condecoració s’hagi estrenat públicament no per reconèixer mèrit o virtut alguna, sinó perquè el Govern Federal homenatgés, no a un ciutadà destacable, sinó a un buròcrata deplorable com Jesús Seade Kuri, sots-secretari de l’Amèrica del Nord, que es retira amb la greu responsabilitat de no haver revisat tan sols el contingut de la T-MEC abans de la seva signatura (que substitueix el TLCAN), lliurant a Donald Trump i al futur Govern dels Estats Units tota la indústria automotriu mexicana”, conclou.
Es tracta, considera, d’un reconeixement molt allunyat del què es considera a aquest tipus de màximes distincions, que per a l’historiador han de ser “el just reconeixement al mèrit i la virtut d’aquells homes i dones que s’han distingit per les seves llums o coneixements i fins i tot pel seu heroisme, en aquells casos on s’ha arriscat o lliurat la vida mateixa en nom del bé comú o de salvar els altres”.
