Francesc Torralba
Director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a la publicació setmanal “Full Dominical” el 6 de setembre del 2020
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), sintetitza en la secció “La lògica del do”, que publica des del passat mes d’abril al “Full Dominical” que edita l’Arxidiòcesi de Barcelona, la seva obra “Jesucrist 2.0” (PPC), una visió íntima del fet religiós on l’autor evoca una experiència real que ha anat configurant al llarg d’una vida. A l’últim lliurament, el 18è, publicat el passat 6 de setembre, Torralba ofereix un fragment del capítol que titula “Gramàtica de l’esperança” i dedica a l’inexorable final de la vida com un fet acceptat.
Dr. Francesc Torralba
“No crec que estiguem fets per a la mort, sinó tot al contrari, per a la vida, encara que caminem inexorablement cap a la mort des del mateix moment de néixer i que hàgim de passar, irremissiblement, pel tràngol de la mort. De vegades penso en el no-res còsmic i sento un vertader esglai. No puc evitar que em ragin les llàgrimes cara avall. Escriu Soren Kierkegaard que la desesperació és viure sense la perspectiva de l’eternitat “, comença l’acadèmic aquesta breu i intensa reflexió.
Davant la certesa de la mort, Torralba es planteja diverses opcions per acceptar un destí inexorable: no pensar-hi, resignar-se, tenir una fe en la ciència i en la tècnica, refugiar-se en les savieses de l’Extrem Orient cada vegada més habituals en la nostra societat… o bé esperar l’eternitat. “És l’esperança que es construeix a partir de el fet pasqual, de la mort i de la resurrecció de Jesús. Optar per Crist no és una cega conformitat amb les coses i amb les lleis, sinó un pas endavant de la humanitat, més enllà de l’afirmació de si mateix, cap a l’amor que tot ho pot”, considera.
