Pedro Nueno
Titular de la Càtedra Fundació Bertrán d’Iniciativa Empresarial de l’Escola de Negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors- Barcelona 1914 (RAED)
Santiago Castellà
Senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors
Maria José Esteban
Professora de l’Escola de Negocis ESADE, investigadora principal del Centre de la Professió Jurídica de l’Escola de Dret de la Universitat de Harvard i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Santiago Castellà, expert en Dret internacional, acadèmic de número de la RAED i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, i Maria José Esteban, professora de l’Escola de Negocis ESADE i investigadora principal del Centre de la Professió Jurídica de l’Escola de Dret de la Universitat de Harvard, van protagonitzar el passat 23 de novembre la taula rodona “Impulsors de canvi a l’ecosistema legal”, organitzada per la Secció de Ciències Socials de la RAED. L’esdeveniment es va celebrar a Foment del Treball Nacional, seu de la Reial Acadèmia, i va comptar també amb la presència de Soledad Atienza, degana de la Facultat de Dret de l’Institut d’Empresa i vicepresidenta de la Comissió del Futur dels Serveis Legals de l’Associació Internacional d’Advocats.
Els assistents van debatre, precisament, l’informe que l’Associació Internacional d’Advocats va encarregar a María José Esteban sobre els impulsors de canvi als serveis legals amb l’objectiu de brindar assistència a la comunitat legal global en un període tan incert i complex com l’actual i a causa de l’aclaparador volum i la dispersió de la informació disponible pel que fa als problemes que configuren l’ecosistema legal global. El Centre de la Professió Jurídica de Harvard que lidera l’acadèmica té com a principal objectiu posar al dia i adaptar la professió de lletrats, magistrats, fiscals i tota mena de juristes a les noves legislacions i ordenacions i a les noves pràctiques i eines tecnològiques que irrompen al sector.
L’informe d’Esteban respon a les qüestions que estan configurant el nou ecosistema legal global després de la crisi provocada per la pandèmia. A causa del gran volum i enorme dispersió de la informació disponible sobre els problemes que donen forma a aquest ecosistema, l’acadèmica ha fet una revisió dels articles de revistes de ciències socials més influents del món per facilitar la comprensió de l’evolució duradora dels serveis legals i els factors més rellevants que impulsen el canvi. Així mateix, ha realitzat una selecció d’informes i articles professionals difosos a través d’internet i les xarxes socials per donar llum sobre els impulsors del canvi per als serveis legals, alterats o accelerats en aquests temps.
“La majoria dels analistes sobre l’impacte de la Covid-19 al servei legal destaquen l’efecte accelerador de la pandèmia sobre els impulsors del canvi ja existents. De la mateixa manera, la tecnologia emergeix com un dels principals impulsors del canvi, tant per al professional com per al client. L’expansió de les solucions tecnològiques i la digitalització ha tingut un paper central en el redisseny de la gestió dels serveis legals i la consolidació de nous models de treball”, assenyala Esteban al seu informe. L’acadèmica també destaca que la crisi en diversos sectors econòmics podria augmentar l’interès en serveis legals especialitzats, ja que les pèrdues totals d’ocupació a les economies del G-20 es projecten en més de 25 milions aquest any i prop de 20 milions l’any vinent en relació amb les projeccions prepandèmiques. “Una divergència i desigualtat més gran entre regions i dins dels països, com destaquen les dades del Fons Monetari Internacional, podria accentuar l’accés a la justícia en l’àmbit global”, conclou el document objecte de debat.
