Les dues biosferes

August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Les dues biosferes”, una reflexió sobre els efectes que estan comportant la conjunció de la pandèmia de la Covid-19 i l’actual crisi climàtica. Un article que se suma a les seves recents reflexions sobre els efectes del clima a la salut publicades també a la web de la RAED: “Efectes directes i indirectes del canvi climàtic sobre la salut humana“, “Salut humana, hàbitat i canvi climàtic“, “Emergència sanitària, degradació ecològica, malaltia i mort“, “Una hidrosfera contaminada” i “L’home, la mort i la biosfera”.

Les dues biosferes

Les dues biosferes: la biosfera protectora i amable, màgica. Un paradís, un Edèn, estètica, inspiradora de pintors i artistes climatologia d’estacionalitat divertida. I la biosfera deteriorada i destructora, agressiva, espectacular, metafòricament furiosa i venjativa, responsable d’emergències climatològiques. I l’home destructor d’ecosistemes i d’ecotriòpia. El concepte Gaia (deessa de la fertilitat), una hipòtesi introduïda per James Lovelock, interpreta el planeta Terra com a superorganisme. La biosfera és casa nostra, la humanitat depèn dels factors geofísics de la biosfera.

La biosfera al llarg del temps ha tingut sis extincions massives. Com ha perviscut la biosfera en els 4.000 milions d’anys que té d’existència i com ha canviat els darrers 10 anys amb la desforestació i la destrucció d’ecosistemes. Ara, precisament ara, la humanitat ho paga amb pandèmies mortals que maten milions de persones. Si seguim així anem cap a una apocalipsi.

La biosfera ens protegeix, ens alimenta, ens proporciona l’oxigen que respirem i evita agressions de tota mena; tanmateix, les manifestacions normals dels climes produeixen patologies independentment del canvi climàtic que hem considerat ja en altres publicacions.

Hem de distingir dos vessants de la biosfera. La biosfera amable, protectora, bella, amb paisatges meravellosos tant als paisatges marins com a les immenses muntanyes, prats i boscos. Per contra, tenim la biosfera afectada pel canvi climàtic i l’efecte hivernacle, que com si estigués revolucionés explota i apareixen tota mena d’emergències climàtica i ens castiga amb patologies importants i amb la mort: Dana, inundacions, incendis, malalties ambientals, zoonosi i moltíssim més. És la biosfera deteriorada sobre la qual hi ha hagut un impacte humà i que ha patit l’acció ecotròpica dels depredadors humans, destructors de biosfera. L’ecotropia és l´acció de destruir ecosistemes exprofés. D’altra banda, la biosfera també es degrada per contaminació genètica, bacteris, composició gasosa de l’atmosfera…

El 1976 vaig dirigir una monografia a la Universitat de Múrcia titulada “Patología ambiental y espacial” al costat d’altres professors. Posteriorment, a Barcelona vam publicar un nou tractat de patologia ambiental bàsica i aplicada amb Pedro Martínez Carpio que es va utilitzar com a compendi base per a un curs del Col·legi de Metges.

En aquest curs vam tractar de tota la fisiopatologia ambiental, adaptacional i la cronobiologia, biometeorologia i bioclimatologia, medicina aerocosmonàutica, medicina de muntanya, medicina subaquàtica, accidents de busseig i de la descompressió, malalties per agents físics, canvis tèrmics, lesions per foc, radioactivitat , línies d’alta tensió i malalties per agents químics i biològics. Solem separar la climatopatologia o les estacionalitats climatològiques de les manifestacions i les seves patologies meteorològiques biosfèriques.

A les climopatologies (malalties estacionals) deferim les entitats de

Primavera

• Al·lèrgies, pol·len
• Picades de serps
• Esports de primavera
• Traumatismes ciclistes i d’esquí

Estiu

• Diarrees
• Otitis
• Síndrome maniacodepressiu
• Suïcidi
• Cremades solars
• Picades de medusa
• Accidents del busseig
• Accidents aeronàutics
• Zoonosi
• Patologia hídrica infecciosa

Tardor

• Grip
• Rinitis
• Pneumologia

Hivern

• Grip
• Rinitis
• Faringitis
• Pneumònia
• Depressió
• Biogerontologia (increment de la mort de gent gran)

Les patologies amb el clima normal són molt més banals que amb lesions posteriors a les emergències climàtiques. Sempre recordaré de petit a la meva àvia (reumàtica crònica) que deia: “Aquesta tarda plourà”. I encertava. També recordo que ens fixàvem en un ramat de vaques que abans de venir una tempesta amb electricitat es movia amb inquietud i irritació.

Agents físics

• Soroll
• Vibracions
• Blast (ones)
• Tèrmics (hipotèrmia, hipertèrmia)
• Congelació
• Dolor de muntanya
• Hipoxèmia. Cefalees d’alçada
• Insolació. Cop de calor
• Cremades
• Electrocució
• Radiació solar
• Radiacions ionitzants

Fisiologia del medi aquàtic

• Hipòxia hiperbàrica
• Malaltia descompressiva
• Intoxicació per oxigen comprimit
• Narcosi nitrogenada
• Accidents disbàrics
• Lesions produïdes per fauna marina
• Accidents per submersió

Adaptació a canvis tèrmics

• Radiació
• Conducció
• Conveccions
• Evaporació
• Hipotèrmia accidental
• Hipotèrmia per immersió
• Rampes per calor
• Insolació
• Cop de calor

Lesions per foc

• Elocució
• Fulguració
• Cremades tèrmiques, químiques o elèctriques
• Radiació solar
• Radiació X
• Línies alta tensió

Malalties per agents biològics

• Agressions animals

Contaminació ambiental

• Catàstrofe ambiental
• Cataclisme
• Guerra química
• Bioterrorisme
• Guerra bacteriològica
• Armes biològiques

Agents químics

• Gasos atmosfèrics
• Tòxics inhalats
• Gasos irritants
• Gasos asfixiants (gasos de guerra)
• Contaminació ambiental
• Catàstrofes nuclear (guerra o accident)
• Guerra Química

Guerra bacteriològica, biològica, terrorisme

• Carboncle, verola
• Ebola, botulisme
• Còlera, salmonel·la

Aglomeracions humanes

• Botellots
• Futbol o altres esports amb gran assistència

Cronofisiologia i cronopatologia

• Disfunció de ritmes biològics, desincronosi, jetlag
• Insomni
• Acceleracions (positives i negatives)

Metereopatia

La nostra experiència i ubicació geogràfica, així com per determinats hàbits alimentaris i de vegades un estil de vida sedentari, els fenòmens meteorològics associats a disfuncions meteoropàtiques més fàcilment constatables són els electrometeors o meteors elèctrics, els que per la seva naturalesa elèctrica són precedits d’un canvi brusc a la ionització de superfície, saturant la composició dels gasos atmosfèrics (aire que respirem) amb una marcada presència d’Irons positius que alteren el funcionament elèctric del nostre sistema nerviós.

En aquest sentit, la comunicació i/o transmissió d’una neurona a una altra del que anomenem impuls és electroquímica (transmissió saltatòria de l’impuls nerviós). Per això, la saturació ambiental d’ions positius pot derivar en asincronies o desajustos a la neuroxarxa.

El sistema nerviós busca desfer-se de la sobrecàrrega electroiònica positiva per restablir-ne l’equilibri sincrònic. Potser aquesta és una de les raons per les quals realitza descàrregues electroquímiques (o de buidament) a la fisiologia del cos, alterant tant les funcions orgàniques vitals o bàsiques, com notòriament el ritme i curs del pensament (flux d’idees, imatges sensorials o sense percepció, etc…).

Entre els símptomes més habituals, trobem:

Psicològics (anímics i funcionals)

• Inquietud, ansietat
• Irritabilitat, descens del llindar de tolerància als estímuls externs
• Sentiments d’agressió sobtats
• Sensació d’embot
• Dificultat per a la concentració datenció voluntària
• Taquipsíquia
• Bradipsíquia
• Fuita d’idees episòdica
• Augment dels intents de suïcidi
• Reaccions depressives
• Alteració del cicle somni-vigília, insomni

Sense perceptius

• Alteracions de la motricitat fina
• Marejos, tendència a la pèrdua de l’equilibri
• Sensació d’estar caient (algunes persones la descriuen com a aleteig de papallones a l’estómac)
• Sensació de carència daire o dificultat per respirar (agitació)

Neurològics

• Crisis epilèptiques
• Crisi de migranya

Oculars

• Sobtada visió borrosa
• Irritació ocular (ardor)

Irritació de mucoses

• Nasals (rinitis aguda, esternuts aïllats, pruïja)
• Faríngies (tos, sequedat, molèstia en empassar)
• Estomacals (ardor, àcides, reflux)
• Intestinals (flatulència/meteorismes, diarrea, inflamació)
• Pulmonars (espasme bronquial)

Epidèrmics

• Irritació, pruïja
• Èczemes
• Ulceracions
• Sequedat, esquerdament
• Agudització episòdica de simptomatologia d’afeccions dèrmiques de tipus al·lèrgic

Respiratoris

• Agudització d’insuficiència respiratòria en malaltia obstructiva crònica Epoc
• Agudització de simptomatologia asmàtica

Sistema circulatori

• Descens de la pressió arterial (hipotensió), ocasional lipotímia
• Increment de la pressió arterial (hipertensió nerviosa)
• Accidents cerebrovasculars

Cardíacs

• Palpitacions
• Bradicàrdia
• Taquicàrdia
• Dolors anginosos

Funcionals de l’aparell muscular

• Espasme muscular
• Sensació d’increment i/o disminució de força muscular

Funcionals de l’aparell esquelètic

• Inflamació, dolor en cartílags
• Agudització del dolor en afeccions artròsiques
• Dolors reumàtics

Generals

• Repentina i temporaria agudització d’afeccions cròniques (prevalents), encara d’aquelles en curs de tractament i/o en procés de remissió
• Hipersensibilitat postquirúrgica (fins aproximadament cinc anys posteriors a la cirurgia)

Entre els principals factors convergents que predisposen l’aparició d’aquesta síndrome meteoropàtica s’han detectat:

• Estrès perllongat
• Descans inadequat o escàs
• Sedentarisme (escassa activitat física)
• Hàbits alimentaris amb excés de greixos animals, condiments i/o amaniments picants i/o irritants de l’aparell gastrointestinal, consum de begudes alcohòliques, consum de begudes derivades de fermentació (cervesa, vins) o baix consum d’aigua.

La solució ha de venir de decisions polítiques locals, regionals i globals i un canvi del model socioeconòmic i energètic actual. De l’esforç conjunt dels governs, les autoritats municipals, del sector privat, de la societat civil i altres organitzacions per desenvolupar conjuntament i de manera accelerada solucions ambicioses a les àrees següents:

• Transició energètica global cap a energies renovables, afavorint l’autoconsum, que faci una reducció total de les emissions, la Unió Europea marca un objectiu de neutralitat en carboni per a l’any 2050, previ objectiu per a l’any 2030
• Creació d’infraestructures resilient
• Adaptació de les ciutats a un model sostenible i resilient
• Establiment d´una agricultura sostenible
• Establir progressivament un sistema de transport de zero emissions, mitjançant la seva electrificació
• Plans d’adaptació als impactes climàtics, especialment del conjunt d’elements que conformen el nostre sistema d’infraestructures (sistemes de generació elèctrica, sistemes de comunicació i transport, regadius, abastament d’aigua, protecció i ordenació urbanística, etc…)
• Convergència d’un finançament públic i privat per aconseguir una economia de zero emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle
• Fomentar la reforestació, per augmentar la captació del CO2 atmosfèric
  Pla de seguiment del desenvolupament del canvi climàtic i els seus impactes

Conclusions (RAED)

Cal ser conscient que és impossible revertir la dinàmica del canvi climàtic actual, i efectivament es troba en una situació d’emergència climàtica. Catalunya ja està veient-se afectada de manera molt important, i ho estarà més en un futur immediat. Catalunya es troba a una zona territorial molt vulnerable al canvi climàtic actual. Això implica que hem d’adoptar i aplicar, com més aviat millor, una política que ha de ser prioritàriament tant de mitigació, és a dir, de reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, com més aviat millor, com d’adaptació per esmorteir i limitar al màxim els efectes negatius.

Bibliografia