August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Emergència sanitària, degradació ecològica, malaltia i mort”, una reflexió sobre els efectes que estan comportant la conjunció de la pandèmia de la Covid-19 i l’actual crisi climàtica. Un article que se suma a les seves dues reflexions recents sobre els efectes del clima en la salut publicades també a la web de la RAED: “Efectes directes i indirectes del canvi climàtic sobre la salut humana” i “Salut humana, hàbitat i canvi climàtic”.
Emergència sanitària, degradació ecològica, malaltia i mort
Dr. August Corominas
L’Agència Europea del Medi Ambient emet els titulars i avisos següents: “La degradació ecològica catapulta pandèmies”, “Cal actuar urgentment sobre l’origen de les malalties emergents”, “Són evidents els impactes negatius del medi ambient sobre la salut”, “Tres quartes parts de les patologies infeccioses emergents són per zoonosi”, “Els animals comunament transmissors o vectors d’aquestes malalties infeccioses són el dromedari, el gat salvatge, el porc, el gos, diferents espècies de mosquits i mosques, el porc senglar, l’os rentador, els cucs, els micos i els ratpenats”.
La mateixa agència adverteix que la degradació ambiental, la colonització d’espais naturals i el contacte humà amb animals que són reservoris de virus i patògens és la primera etapa de la cadena que explica les pandèmies dels darrers anys. L’actual pandèmia del coronavirus s’ha estès per 188 països produint més de 250 milions de malalts i cinc milions de morts, amb més penetració a l’Índia, el Brasil, els Estats Units i Rússia. Els mercats d’animals i els àpats a diferents mercats d’arreu del món són responsables de pandèmies. Recordeu a la Xina el mercat de Wuhan, inici de la pandèmia actual. Els mercats de la Xina o del Marroc són típics en menjar preparat d’insectes, amfibis, serps i animals salvatges.
Aquesta agència recorda dos casos, el primer va aparèixer a finals del 2002 i es va transmetre als humans a través d’un animal salvatge semblant al gat. Va causar un brot de malalties respiratòries agudes, que partint de la Xina va arribar a emmalaltir la població a 26 països. D’altra banda, el coronavirus causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà es va transmetre a l’humà mitjançant el dromedari. Va afectar 27 països el 2012. A l’actual pandèmia probablement l’animal transmissor va ser el ratpenat.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient hi ha un lligam clar entre la desforestació tropical i l’aparició de virus d’origen animal al reservori de la fauna silvestre. La interacció entre humans i animals és una situació de risc. Durant els darrers anys han sorgit sistemes de cria intensiva d’animals domèstics en què patògens circulen entre humans i animals. De fet, diversos estudis apunten que més d’un 50% malalties infeccioses des del 1940 han aparegut relacionades amb la zoonosi. Amb un percentatge de morts entre un 9% i un 14% a Espanya i França i més d’un 22% a Croàcia i Bòsnia. Per això, l’agència recomana a metges, veterinaris i facultatius multidisciplinaris vigilar la salut d’ecosistemes, tenint en compte la degradació ambiental a les noves malalties.
Per tant, s’imposa un respecte a la biosfera i els seus ecosistemes i vetllar per la degradació del clima, que porta al desglaç. Aquest problema mundial va de debò. Lamentem la frivolitat de molts governs sobre això.
