Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar a l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote en el marc de la VII Trobada Científica Nacional de la RAED, que es va celebrar durant unes sessions acadèmiques conjuntes amb l’acadèmia canària l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife entre els 25 i 28 d’abril passat sota el títol “Ciència i biodiversitat: visions des de Lanzarote”. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La alargada sombra de la serendipia en el origen de la era psicofarmacológica: ¿mito o realidad?”, en què va abordar el descobriment accidental de substàncies com l’LSD o diverses propietats dels barbitúrics.
Per a l’expert, si bé en l’àmbit concret de la psicofarmacologia els descobriments serendípics purs, en contra del que s’ha estat postulant, són més aviat escassos, sí que destaca l’alt grau de casualitat del descobriment dels efectes psicotròpics de l’LSD i també podrien englobar-se en aquesta categoria els descobriments dels efectes anticonvulsivants i eutimitzants de l’àcid valproic i del valproat, respectivament. Tot i així, durant les primeres fases de la moderna era psicofarmacològica, moltes troballes presenten un caràcter mixt, en què es barregen troballes serendípiques i no serendípiques, i generalment segueixen un patró consistent que parteix d’una observació inicial serendípica.
“Sembla evident que la serendípia, en major o menor mesura, va tenir un paper fonamental en el procés de construcció de la moderna psicofarmacologia durant la daurada època dels anys 50 del segle passat. I el fruit d’aquest procés va ser revolucionari en el camp de la salut mental, afectant diverses àrees de la realitat sociosanitària. Entre elles cal ressaltar el fenomen progressiu de desinstitucionalització de la psiquiatria i la implicació de l’atenció primària en matèria de salut mental, fets tots dos que han mitigat el component d’estigmatització que acompanyava l’assistència psiquiàtrica”, va considerar l’acadèmic al seu discurs.
Més enllà del debat sobre el significat real i l’abast de la serendípia, López Muñoz conclou que molts descobriments científics aparentment casuals o que bé podrien definir-se així no haurien tingut lloc si no fos per una visió sagaç de l’investigador, àgil a l’hora d’identificar allò inesperat com una construcció eminentment científica. “Dit en paraules del gran científic Louis Pasteur: ‘Al regne de l’observació científica, la sort està reservada només per a aquells que estan preparats per aprofitar-la'”, va acabar l’acadèmic la seva intervenció.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
