Santiago Castellà
Senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors

Cecilia Kindelán
Professora de la Universitat de Barcelona i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

El senador Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, i Cecilia Kindelán, ex-directora associada de l’MBA d’IESE Business School i ex-directora del seu programa d’intercanvi internacional, professora de la Universitat de Barcelona i acadèmica corresponent de la RAED, van participar el passat 25 de maig al debat “La ciudad inteligente, motor de la recuperación poscovid”, organitzat conjuntament per la Reial Acadèmia i Knowurban.net, grup d’experts del nou paradigma de canvi urbà, social, econòmic, energètic i ambiental.

La sessió va estar presentada per la pròpia Kindelán, juntament amb el president de Knowurban.net, Xavier Izquierdo. A ella es van sumar, a més de Castellà, que és també vice-president de Knowurban.net, Pablo Hermoso de Mendoza, alcalde de Logronyo; Daniela Idrovo, arquitecta experta en planificació urbanística; Xavier Marcet, fundador i president de Barcelona Drucker Society, i Pilar López-Jurado, professora de la Universitat de Barcelona, ​​els quals van enriquir el debat compartint les seves idees i experiències.

smart citiesEls participants van coincidir en què les ciutats viuen avui dia una triple revolució: digital, ecològica i democràtica. La revolució digital ha canviat la manera en què els seus habitants es comuniquen, es relacionen o fins i tot fan negocis, però també ha afectat a la seva capacitat cognitiva canviant la manera d’aprendre i generar valor. Aquesta transformació té un impacte força significatiu sobre el nou concepte de ciutats intel·ligents.

Les conseqüències de la Covid-19 també s’han deixat veure a les ciutats generant en part de la població un desig de viure en un entorn més sensat, amb més ordre i tranquil·litat, lluny de sorolls i de contaminació, van assenyalar els experts. “Gràcies a la tecnologia veiem que és possible crear nous espais de convivència i generar una nova relació entre l’entorn rural i les ciutats. En aquesta transició cap al verd s’obren noves possibilitats també per al món empresarial, ja que comencen a sorgir nous sectors econòmics derivats de l’increment d’activitats del reciclatge, l’ecodisseny o l’economia circular”, van assenyalar.

Pablo Hermoso de Mendoza es va centrar en la nova mobilitat. “No té cap sentit i és poc saludable pensar en la ciutat des de la perspectiva de l’automòbil. Per aconseguir ciutats més intel·ligents hauríem invertir la piràmide i prioritzar el vianant, la bici, el transport públic i finalment al cotxe privat”. Per la seva banda, Daniela Idrovo va assenyalar el paper clau de les ciutats intel·ligents per a la reactivació econòmica. El discurs de Xavier Marcet es va centrar en la importància de les dades per obtenir informació que ajudi a predir, prescriure i a personalitzar per aconseguir millorar la vida a les ciutats. Tot i que també va alertar el risc de generar una nova burocràcia amb les dades.

Pilar López-Jurado va aportar diverses raons per les que cosa les ciutats intel·ligents agilitzarien la recuperació econòmica. Primer, per la possibilitat de transformar les dades en coneixement i per la seva capacitat de generar talent, tot i que va alertar dels riscos de la bretxa digital. Per a l’experta, l’estratègia de ciutats intel·ligents ha de incentivar una sèrie de polítiques socials com ara la de l’accés a l’habitatge i a l’educació. “A la fi, l’èxit o fracàs serà el dels ciutadans, ja que són els corresponsables de les estratègies que s’hi duguin a terme”, va concloure.