SARS-CoV-2: la pandèmia des de la Veterinària

Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Dra. Maria dels Àngels Calvo

Les infeccions causades per coronavirus són definides per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, antigament Oficina Internacional d’Epizoòties), com comunes tant en animals com en l’home. Algunes espècies de coronarius són zoonòtiques, el que significa que es poden transmetre entre els animals i l’home, però moltes altres no tenen aquesta capacitat.

Els primers coronavirus es van identificar en la dècada dels anys 60. Pertanyen a la família Coronaviridae i es classifiquen en quatre gèneres: alpha, beta, delta i gamma. Els coronavirus alpha i beta generalment infecten als mamífers, mentre que els coronavirus gamma i delta majoritàriament produeixen infeccions a les aus i als peixos. Cal ressaltar que el coronavirus que afecta els gossos causa diarrees, de gravetat variable, i els propis dels felins, que desencadenen la peritonitis infecciosa felina (FIP), així com el coronavirus entèric felí (FECV), són alfa coronavirus. També s’han descrit coronavirus que afecten les aus, els porcs i als remugants. Cap d’aquests coronavirus està associat amb el brot actual de coronavirus.

Actualment es consideren set coronavirus que es defineixen com patògens humans (HCO):

Quatre virus: hCoV-229E, hCoV-NL63, hCoV-OC43 i hCoV-HKU1, que causen infeccions lleus, que pràcticament infecten a totes les persones al llarg de diverses ocasions en la vida i que originen infeccions de tipus respiratòria i gastrointestinal i conjuntivitis.

Tres virus: SARS-CoV, MERS-CoV i l’actual SARS-C0V-2, definits com a agents etiològics de formes greus de processos respiratoris, que detallem a continuació.

SARS-CoV (Síndrome respiratòria aguda greu, SARS)

El coronavirus causant de la SARS (SARS-CoV), és un beta coronavirus. Va ser identificat per primera vegada a Canton (Xina) a la fi de l’any 2002. Un any després es van registrar 8.098 casos, amb una mortalitat del 9,5%, en 24 països, i no s’han identificat més casos al món des del 2004. És una infecció de transmissió humana per via respiratòria entre individus propers. No es coneix l’origen del virus, ni els seus reservoris, encara que s’han trobat proves d’infecció en algunes civetes, mamífers carnívors similars als gats, propis del sud-est asiàtic.

MERS (Síndrome respiratòria greu de l’Orient Mitjà)

El coronavirus causant del MERS (MERS-CoV) és un altre beta coronavirus que va ser identificat per primera vegada a l’Aràbia Saudita l’any 2012. Des de llavors i fins al mes de novembre del 2019 s’han confirmat 2.498 casos, majoritàriament diagnosticats a l’Aràbia Saudita o altres països de la península aràbiga. Els restants casos s’han registrat en 17 països i pràcticament íntegrament estaven directament relacionats amb viatges des de la zona endèmica. La mortalitat associada als casos ha estat del 34,5%.

El MERS-CoV és un virus zoonòtic. En el seu origen s’aïlla, probablement als ratpenats, tot i que els dromedaris (camell aràbic) són el reservori i font d’infecció humana. El mecanisme de transmissió, però, no està ben definit. La transmissió interhumana és difícil i fins ara sembla estar limitada a contactes directes i a l’entorn sanitari on s’atenen aquests malalts. El brot es manté actiu, ja que l’últim cas notificat per l’Aràbia Saudita es va registrar el dia 22 de gener del 2020.

SARS-CoV-2 (nou coronavirus identificat a Wuhan Xina)

Pangolí

Al desembre de 2019 es va registrar a la ciutat xinesa de Wuhan un brot d’una malaltia respiratòria (pneumònia) causada per un agent no identificat. L’OMS va rebre el primer informe sobre aquests casos el 31 de desembre. Finalment s’ha identificat que la causa és un nou coronavirus (denominat inicialment com 2019-nCoV i actualment com SARS-CoV-2).

Els primers casos semblaven estar relacionats amb un mercat de marisc, peix i animals vius, però posteriorment es van registrar nombrosos casos sense relació amb aquest tipus d’establiments i que evidencien la capacitat de transmissió humana. El virus també pot denominar-se “el virus Covid-19” o “el virus responsable de la Covid-19”. Cal tenir en compte que Covid-19 es refereix a la malaltia causada pel virus (Corona Virus Diseases 19). La ruta predominant de transmissió de SARS-CoV-2 és d’humà a humà.

L’evidència actual suggereix que el virus SARS-CoV-2 va sorgir d’una font animal i s’estan fent investigacions per trobar aquesta font (incloses les espècies involucrades) i establir el paper potencial d’un reservori animal en aquesta malaltia. No obstant això, fins ara no hi ha prou evidència científica per identificar la font o explicar la ruta original de transmissió d’un animal a l’home, si bé es cita amb insistència la possibilitat que el pangolí hagi exercit un paper crucial en aquest procés.

Les dades aportades sobre la seqüència genètica revelen que el virus SARS-CoV-2 està molt relacionat amb altres coronavirus que circulen en les poblacions de ratpenats Rhinolophus i també s’avalua la possibilitat que la transmissió a humans involucri un hoste intermediari.

Possible transmissió del virus SARS-COV-2 de l’home als animals de companyia

La pandèmia desencadenada pel virus SARS-COV-2 planteja la possibilitat que alguns animals s’infectin a través del seu contacte proper amb humans infectats. S’estan realitzant estudis per comprendre millor la susceptibilitat de les diferents espècies animals a virus SARS-CoV-2 i avaluar la dinàmica d’infecció en espècies animals susceptibles. La propagació actual de SARS-CoV-2 és el resultat de la transmissió d’humà a humà. Fins a la data, no hi ha evidència que els animals de companyia propaguin la malaltia. Per tant, no hi ha justificació per prendre mesures contra els animals de companyia que puguin comprometre el seu benestar.

Els Serveis Veterinaris de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina van informar a l’OIE que dos gossos van ser infectats amb el virus SARS-CoV-2 després de la seva exposició propera als seus propietaris, diagnosticats de CoVD-19. La prova, realitzada per PCR en temps real, va mostrar la presència de material genètic de virus SARS-CoV-2. Els gossos no van mostrar cap signe clínic de la malaltia. Van ser posats en quarantena i es van analitzar mostres nasals, orals, rectals i d’excrements. Les mostres nasals i orals van resultar positives per SARS-CoV-2. Els gossos no van manifestar signes clínics específics. Posteriorment, en dies successius, es van repetir les anàlisis de les mostres de femta, nasals, orals i rectals. Tant les mostres orals com les nasals preses el 28 de febrer del 2020 van donar positiu. Les dels dies 5 i 9 de març van continuar donant positiu. Totes les mostres preses el 12 i 13 de març van donar negatiu. No es van detectar signes clínics durant el període de quarantena.

Els animals van ser retornats als seus amos després de completar la quarantena i en haver obtingut resultats negatius consecutius de la prova. No s’ha pogut determinar si les proves positives es devien a la presència de partícules virals intactes (infeccioses) o fragments d’ARN (no transmeten la malaltia) o si el gos presentava partícules víriques per contacte amb el pacient com podria tenir-les qualsevol tipus d’objecte.

Un altre cas en animals domèstics s’ha donat a conèixer a Bèlgica, on un pacient infectat per coronavirus l’ha transmès al seu gat. El dia 27 de març es va publicar que a la Facultat de Veterinària de la Universitat de Lieja s’ha pogut constatar que el gat d’una persona que estava infectada pel SARS-CoV-2 havia estat infectat pel seu amo i havia desenvolupat simptomatologia. Les autoritats sanitàries insisteixen que es tracta de casos aïllats, que no són la norma.

El portaveu flamenc Steven Van Gucht va precisar que el felí va patir diarrea i problemes respiratoris. “Les autoritats han decidit adoptar una sèrie de precaucions, lligades a la higiene per a les persones que estan infectades i que tinguin un animal de companyia”, i ha afegit que “a dia d’avui no hi ha raó per pensar que els animals puguin ser vector de transmissió de l’epidèmia a la nostra societat”. Hi ha mesures de gestió de riscos per a aquest tipus de casuística, inclosa la neteja i desinfecció de les instal·lacions, i una adequada higiene i protecció personal.

No hi ha, per tant, evidències que els gossos i gats juguin un paper en la propagació d’aquesta malaltia humana. S’estan realitzant més estudis per aclarir si els animals es podrien veure afectats pel virus SARS-COV-2. L’OIE continuarà proporcionant actualitzacions a mesura que hi hagi nova informació disponible.

A causa que els animals i les persones poden compartir malalties, a les que anomenem zoonòtiques, es recomana que les persones infectades amb SARS-CoV-2 limitin el contacte amb animals de companyia i altres animals fins que es conegui més informació sobre el virus. S’aconsella que en la mesura del possible sigui una altra persona qui s’encarregui d’ells. Si han de tenir cura de la seva mascota, han de mantenir estrictes condicions d’higiene i fer servir mascareta. Això inclou rentar-se les mans abans i després d’estar a prop o manipular animals, els seus aliments o subministraments, així com evitar besar, llepar o compartir aliments.

Els serveis de salut pública i veterinària han de treballar fent servir un enfocament d'”una sola salut” (One Health) per compartir informació i realitzar una avaluació de riscos quan una persona amb SARS-COV-2 informa que està en contacte amb una altra persona o amb animals. Si bé no hi ha evidència que una infecció per SARS-COV-2 es propagui d’un animal a un altre, mantenir els animals que donen positiu per SARS-COV-2 lluny dels animals no exposats és la millor pràctica.

Tot i que encara hi ha molta incertesa sobre l’origen de virus SARS-CoV-2, d’acord amb les recomanacions de l’OMS i com a precaució general, en visitar mercats d’animals vius i mercats de productes d’origen animal s’han d’aplicar mesures generals d’higiene que inclouen: rentar-se les mans regularment amb aigua potable i sabó després d’acariciar animals o entrar en contacte amb productes d’origen animal, així com evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca, i evitar el contacte amb animals malalts o productes d’animals en mal estat.

S’ha d’evitar qualsevol contacte amb altres animals que possiblement visquin al mercat (per exemple, gossos i gats de carrer, rosegadors, ocells, ratpenats). S’han de prendre precaucions per evitar el contacte amb les deixalles o fluids animals al terra o les superfícies de botigues i instal·lacions de mercat. Segons les bones pràctiques generals de seguretat alimentària, la carn crua, la llet o els òrgans dels animals s’han de manipular amb cura per evitar la possible contaminació creuada amb aliments crus. La carn de bestiar sa que es prepara i serveix, d’acord amb els principis de bona higiene i seguretat alimentària, segueixen sent correctes per a ser consumits.

Segons la informació actualment disponible, no es recomanen restriccions comercials d’animals ni de productes d’origen animal. Les precaucions per als materials d’embalatge són innecessàries més enllà de l’observació de la higiene bàsica, com garantir que estigui net i lliure de contaminació visible. És important que les autoritats veterinàries es mantinguin informades i mantinguin un estret enllaç amb les autoritats de salut pública i els responsables de la vida silvestre, per garantir missatges de comunicació de riscos i gestió de riscos coherents i apropiats.

És important que el SARS-CoV-2 no condueixi a l’adopció de mesures inadequades contra animals domèstics o salvatges que puguin comprometre el seu benestar i salut o tenir un impacte negatiu en la biodiversitat. En alguns països, els serveis veterinaris nacionals donen suport a les funcions bàsiques de la resposta de salut pública, com la detecció i prova de mostres de vigilància i diagnòstic d’humans. Les clíniques veterinàries, en alguns països, entre ells Espanya, també estan donant suport a la resposta de salut pública mitjançant la donació de materials essencials com equips de protecció personal i ventiladors.

L’OIE està en contacte amb les seves representacions regionals i subregionals, els delegats dels països membre i el Grup de Treball sobre Vida Silvestre, així com la FAO i l’OMS, per recopilar i compartir la informació més recent disponible per tal de comprendre millor la susceptibilitat de les diferents espècies animals a virus SARS-CoV-2 i avaluar la dinàmica d’infecció en espècies animals susceptibles. L’Institut Friedrich Löffler d’Alemanya, especialitzat en la investigació de la salut animal, classifica com improbable la transmissió del SARS-CoV-2 dels humans als gats i viceversa. Tot sembla indicar que tampoc suposa un risc per a la salut dels gossos i altres animals com els porcs o les gallines, encara que es detectessin virus al nas i a la boca de dos gossos de Hong Kong, com ja hem indicat.

Aliments i SARS-CoV-2

L’EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentària) està realitzant un seguiment de la situació en relació amb el brot de la malaltia del coronavirus (Covid-19) que està afectant un gran nombre de països de tot el món. En l’actualitat no hi ha proves que els aliments puguin ser una font o una via de transmissió probable de virus. Les experiències d’anteriors brots de coronavirus afins, com el coronavirus causant de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV) o el coronavirus causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), indiquen que no es va produir transmissió a través del consum de aliments. Actualment no hi ha proves que suggereixin que l’actual coronavirus sigui diferent en aquest sentit.

El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) ha declarat que si bé la font de la infecció inicial a la Xina va ser algun animal, el virus s’està propagant ara entre les persones, especialment en inhalar les gotetes que es produeixen quan una persona tus, esternuda o exhala. Els científics i les autoritats sanitàries de tot el món estan fent un seguiment de la propagació de virus i no s’ha informat de cap cas de transmissió a través d’aliments. Aquest és el motiu que l’EFSA no intervingui actualment en la resposta als brots de Covid-19.

En relació amb la seguretat dels aliments, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat recomanacions per a la prevenció, que també inclouen assessorament sobre el manteniment de bones pràctiques higièniques durant la preparació i la manipulació dels aliments, entre les quals destaquen: rentar-se les mans, cuinar bé la carn i evitar la possible contaminació creuada entre aliments cuinats i no cuinats.

Tot i que és improbable que aquest virus es transmeti a través d’aliments, el rentat regular de mans i les regles d’higiene per a la preparació d’aliments s’han d’observar estrictament en manipular-los. Aquests virus són sensibles a la calor, de manera que el risc d’infecció també es pot reduir per cocció dels aliments.

Recomanacions de neteja davant el coronavirus en treure a passejar a mascotes

El Col·legi de Veterinaris de Barcelona ha publicat unes recomanacions bàsiques de neteja i prevenció que s’han d’aplicar, si es treuen a passejar les mascotes durant l’estat d’alarma:

“Davant les nombroses consultes adreçades als veterinaris entorn de la necessitat o possibilitat de desinfectar les potes de les mascotes i dubtes a l’hora de treure-les a passejar, des del Comitè de Clíniques del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), conjuntament amb els doctors Lluís Ferrer i Maria Àngels Calvo, ambdós catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’han elaborat una sèrie de recomanacions per a la població.

En primer lloc, cal assenyalar que en principi, ni gossos ni gats s’infecten ni transmeten la SARS-Co-V-2. Tampoc es creu que els animals domèstics puguin actuar de portadors passius de virus; al menys d’una forma rellevant. No es pot descartar el 100%, però es consideraria un fenomen rar. Referent a les passejades, cada propietari haurà de sortir a passejar amb les mesures habituals de protecció que consideri necessàries per a la seva persona.

Per als animals, el més recomanable és usar lleixiu a 01:50. Posar una safata de plàstic a l’entrada de casa amb lleixiu a l’01:50 (20ml de lleixiu corrent en 1 l d’aigua). Quan el gos arribi, haurà submergir les quatre potes en aquesta solució, que és virucida. No és irritant i elimina el virus a el 100%. Cal tenir en compte que queda mullat i taca la roba.

Un altre producte és la solució alcohol:aigua (70:30). Té l’inconvenient que és de difícil aplicació i pot ser irritant i tòxic si el gos es llepa. També, es pot utilitzar aigua i sabó i rentar bé les potes en entrar a casa. Aquest mètode té l’inconvenient que queden les potes mullades i s’hauran assecar. És aconsellable, per augmentar més la prevenció, la neteja de la cara i la cua, amb productes habituals de la higiene animal”.