Antoni Matabosch
Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Antoni Matabosch, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), signa l’esborrany per a la reforma del mapa pastoral de l’Arquebisbat de Barcelona que aquests dies ha sortit a la llum. Segons ha informat el mateix Arquebisbat en resposta a les primeres informacions que apuntaven un important nombre de temples, la proposta consisteix bàsicament en l’agrupació de diverses parròquies -entre tres i sis-per oferir tots els serveis i atendre els fidels, i en últim extrem només preveu el tancament d’un màxim de deu esglésies.
El text, que ara ha de ser debatut al Consell Episcopal i a partir d’aquí als consells arxiprestals i a les pròpies comunitats parroquials, aconsella agrupar les 208 parròquies de l’Arquebisbat en 40 comunitats pastorals, que al seu torn s’agruparien en cinc zones pastorals. Així mateix, davant el nombre limitat de sacerdots -que actualment no arriba als dos centenars-, el document proposa que un diaca o un religiós -home o dona- es pugui fer càrrec d’alguna de les parròquies, com contempla el Dret Canònic.
Dr. Antoni Matabosch
Al costat de Matabosch, signen aquesta proposta Josep Maria Romaguera, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet i president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, i Eduard Sala, responsable d’Acció Social de Càritas de Barcelona. Els tres signants van iniciar a redactar la seva proposta abans de l’actual pandèmia, de manera que les seves propostes, si bé s’han adaptat a la nova situació, parteixen d’una necessitat de reforma anterior i amb l’encàrrec del cardenal de Barcelona, Juan José Omella. L’actual esborrany, de fet, es va tancar el passat mes de desembre.
Matabosch, d’altra banda, va presentar aquest mes de maig el llibre “El Consejo Mundial de Iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida” (Edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya), en el qual recull, amplia i aprofundeix la majoria dels seus escrits sobre aquest organisme des de la que podria considerar la seva prehistòria al 1910 i els seus primers passos el 1948 fins a la seva maduresa, que va conduir a un nou tipus de relació fraternal entre les esglésies cristianes a les últimes dècades de seglel XX i primeres del segle XXI. El Consell Mundial d’Esglésies està format avui per 350 Esglésies que busquen la unitat perduda. L’organització va ser la primera que va apostar per impulsar el moviment ecumènic tal com s’entén avui dia.
