Josep Prim, facultatiu de Servei de Neurocirurgia de la Clínica Corachan de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de la Societat Catalana i Espanyola de Neurocirurgia, de la Societat Espanyola d’Història de la Medicina, de la Societat Espanyola del Dolor i d’altres institucions acadèmiques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Fernando Martínez-Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i president, fundador del Cercle Català de Psicosomàtica i Antropologia Mèdica i acadèmic corresponent de la RAED; Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, membre fundador de la Fundació Barcelona Salut i acadèmic de número de la RAED, i Jesús Lafuente, president de la Societat Europea de Neurocirurgia i de la Societat Catalana de Neurocirurgia i acadèmic corresponent de la RAED, van participar el passat 26 d’octubre al fòrum “Avanços en neurociències 2023”, organitzat per la Fundació Corachan amb el suport de la Fundació Joan Oró. No va poder participar a l’esdeveniment per problemes puntuals de salut el també acadèmic de la RAED Daniel Turbón.

Després de la presentació de la jornada per part de Prim, que va presidir la inauguració i va exercir d’amfitrió de l’esdeveniment, els ponents van analitzar els darrers tractaments i recursos de la farmacologia per combatre el dolor ocasional i el dolor crònic. En aquest sentit, Martínez-Pintor va presentar el treball “Dolor crónico y factores biopsicosociales”, en què va destacar la importància dels factors biopsicosocials com la solitud, la desesperança o la manca de cohesió social en la gènesi, desenvolupament i cronificació de la malaltia per facilitar-ne la comprensió i el posterior tractament. Per la seva banda, Blesa va exposar la ponència “Malaltia d’Alzheimer i proteïnes cerebrals: incomptables, transvasades i enganxifoses. Hi ha tractament? I prevenció?”, on va explicar com cada tres minuts es diagnostica un nou cas de malaltia d’Alzheimer al món i el seu avenç és avui imparable, ja que el principal factor de risc és l’edat i la població mundial està envellint ràpidament, per això, juntament amb la investigació en la lluita contra la malaltia, es fa essencial establir mesures de prevenció i alerta primerenca.

La cita també va acollir part dels actes del centenari del naixement de Joan Oró Florensa, una de les figures científiques més rellevants del segle XX i un dels científics més compromesos amb el progrés de la ciència i en especial de l’estudi de l’origen de la vida, i va comptar amb la participació del seu fill, el reconegut neurocirurgià John Oró, director de l’Institut Chiari de Colorado i destacat membre de l’Associació de Neurocirurgians dels Estats Units, on resideix. Oró Florensa va ser acadèmic de la RAED i una de les figures destacades de la seva centenària història.

Nascut a Lleida el 1923, Oró va destacar aviat als estudis i es va desplaçar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències Químiques. D’origen modest, va haver de treballar al forn familiar fins que es va poder pagar el viatge i els estudis a Houston (Estats Units), on ja va ser casat i amb tres fills. Dedicat a la recerca i la docència, el 1959 va descobrir la síntesi de l’adenina a partir del cianur d’amoni o d’hidrogen, poderosos verins. Aquests experiments van obrir la via per a altres que van permetre realitzar la síntesi al laboratori de tots els components dels àcids nucleics. Els seus descobriments el van portar a postular la influència dels estels en l’aparició de la vida sobre la Terra, que va recollir al seu llibre “L’origen de la vida”.

Des del 1962 va participar en projectes de recerca de la NASA i va ser un dels principals científics que van estudiar les mostres lunars del Projecte Apollo i de l’atmosfera i superfície marcianes que va analitzar el Projecte Viking. El 1973 va presidir la primera reunió de la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida i va crear a Lleida la Fundació Joan Oró per a la promoció de la investigació científica. Va tornar a Espanya el 1994 i va impulsar la construcció de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Entre els premis amb què va ser reconegut destaquen la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic, la Gran Creu de l’Ordre de Mèrit Aeronàutic, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya o la Creu de l’Ordre Civil d’Alfonso X el Savi. El 2003 va ser reconegut pel Rei Joan Carles I com a marquès d’Oró pels seus treballs de recerca. Va triar per al seu escut d’armes la fórmula de l’adenina.