Gonzalo Stampa

Gonzalo Stampa, doctor en Dret, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el passat 19 octubre. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Momentos estelares del arbitraje”, en què va recordar i valorar els episodis que han marcat al llarg del segle XX i el que portem de segle XXI la pràctica de l’arbitratge com a resolució de conflictes al Dret Civil. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número de la RAED José Manuel Calavia.

“La conceptualització de l’arbitratge exigeix la delimitació precisa del context on es desenvolupa: qualsevol relació jurídica l’execució de la qual hagi suscitat el plantejament de diferències entre les parts contractants. En persistir en el seu esforç d’encastellar-se en la fèrria defensa dels seus arguments antagònics, aquest narcisisme de les petites diferències a què Freud es refereix, aquestes parts no sempre poden resoldre els seus desacords per si mateixes, motiu pel qual i amb exclusió de qualsevol fur judicial que els pogués correspondre poden acordar sotmetre la seva solució pautada a la decisió escrita, exclusiva, final i vinculant d’un tercer privat, lliurement elegit per elles: l’àrbitre”, va iniciar l’expert la seva intervenció.

A l’hora de citar aquests moments paradigmàtics de l’arbitratge tal com el coneixem avui, Stampa va iniciar el repàs per l’aprovació per part de la Societat de Nacions, organisme precursor de l’Organització de les Nacions Unides, del seu Protocol d’Arbitratge el 1923, conegut com a Protocol de Ginebra del 1923.  Ratificat per 23 estats, les seves disposicions estarien vigents fins a la seva derogació pel conveni sobre reconeixement i execució de sentències arbitrals estrangeres, redactat a Nova York el 10 de juny de 1958. Aquest acord determina per primera vegada la necessitat d’articular una legislació arbitral unificada davant de l’auge del comerç internacional.

A partir d’aquí, Stampa va referir L’harmonització del dret arbitral del 1941, la delimitació de la jurisdicció de l’àrbitre acordada el 1955, el reconeixement del laude estranger que es va assolir el 1958, l’arbitratge sobre protecció d’inversions estrangeres del 1959, el procediment arbitral aprovat el 28 d’abril de 1976, les normes jurídiques substantives del 1979, l’acord per a la igualtat de les parts en la designació de l’àrbitre del 1992 i, ja al segle XXI, els acords sobre la prova d’exhibició documental del 2007 i l’organització de les audiències en format virtual forçades per la pandèmia de la Covid el 2020.

“L’eficàcia del funcionament de l’arbitratge depèn, en gran mesura, de les polítiques legislatives que decideixin aplicar aquells estats interessats a oferir un entorn jurídicament segur i previsible per al seu exercici. Els seus objectius s’hauran de concentrar, almenys, en el suport real a l’execució d’acords arbitrals subscrits vàlidament, en la posada a disposició dels elements mínims requerits per tramitar un procediment arbitral amb plenes garanties, en la delimitació adequada de les funcions judicials de suport i control i en el respecte als mecanismes legals existents per facilitar el reconeixement i l’execució de laudes internacionals. L’exposició que hem desenvolupat ens ha permès confirmar que només aquells ordenaments jurídics que siguin capaços de respectar l’aplicació real d’aquestes bases demostraran haver comprès la complexitat tècnica de l’arbitratge i assoliran, per tant, la reputació requerida per a integrar el selecte i molt restringit grup d’aquelles seus arbitrals internacionals de referència, que parts i àrbitres consideraran fiables per tramitar el seu procediment amb la calma necessària”, va concloure el ponent.

El nou acadèmic atresora una experiència professional de tres dècades en aquest àmbit i és soci fundador de Stampa Abogados, despatx especialitzat en arbitratge. Al llarg d’aquests anys, Stampa ha intervingut com a advocat i com a àrbitre en arbitratges, a diferents països i jurisdiccions i sota les principals regles d’arbitratge. La seva experiència professional inclou transaccions relacionades amb l’execució de projectes complexos d’enginyeria per a la construcció de plantes químiques, petroquímiques i industrials, comerç internacional i venda de béns i protecció d’inversions estrangeres.

Discurs d’ingrés