Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza l’actualitat política i judicial espanyola als articles “El factòtum” i “La immunidad del Tribunal Constitucional”, publicats els passats 17 i 18 d’abril, respectivament, al diari digital The Objective i al diari “La Razón”. L’experta jurista aborda al primer la figura i l’actual paper que juga al Govern l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i, al segon, el paper dels magistrats del Tribunal Constitucional, que si bé gaudeixen d’immunitat a l’exercici de les seves funcions, per a la vicepresidenta de la RAED han de vetllar per la legitimitat de la seva funció, així com el seu propi prestigi i el de l’estament judicial.
A “El factòtum”, Freixes fa broma amb el rol que ha assumit l’expresident. “Els serveix per a tot, per a les relacions amb la Xina i amb Veneçuela, per negociar referèndums a Catalunya… A aquest pas, nomeneu-lo factòtum, cesseu a medi Govern i tot això que ens estalviaríem…”. Focalitza, però, la seva reflexió en les negociacions que Rodríguez Zapatero manté a Bèlgica amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per convocar un referèndum legal sobre la independència per a Catalunya. Una consulta que per a l’experta, en qualsevol cas, no s’ajusta ni a la Constitució espanyola ni als dictàmens i Codi de Bones Pràctiques que la Comissió de Venècia de la Unió Europea.
“No hi ha dubte que la segregació d’una comunitat autònoma, tot i que se la tracti amb eufemismes, és un fet d’especial transcendència política i constitucional que competeix a tota la nació. I no conté, la nostra Constitució, cap disposició reguladora o autoritzadora de l’autodeterminació, o com vulguin dir-li, d’una part del territori espanyol, la qual cosa se situa molt lluny del que es desprèn de les negociacions en les quals està immers el nostre factòtum. La qual cosa constituiria, a més, com ha estat repetidament assenyalat, una discriminació evident, per trencar de manera flagrant la igualtat de drets i oportunitats, creant privilegis inassumibles. Perquè això pogués donar-se conforme a dret seria necessari reformar prèviament la Constitució, tal com ha establert el Tribunal Constitucional en declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la llei de Catalunya 19/2017, de 6 de setembre, denominada del Referèndum d’Autodeterminació. Si, a més, busquen a la seu electrònica de Nacions Unides la pàgina web dedicada a l’autodeterminació trobaran als territoris que estan en procés d’autodeterminar-se i, entre ells, no veuran ni la més mínima referència a Catalunya”, argumenta.
D’altra banda, en “La immunidad del Tribunal Constitucional”, la presidenta de Citizens pro Europe es refereix a la independència de l’alt tribunal i del seu president, Cándido Conde-Pumpido, que s’haurà de pronunciar sobre la llei d’Amnistia pels fets relacionats al procés independentista de Catalunya. “Els membres del Tribunal Constitucional, tant els magistrats com el seu president, han de ser conscients que, tot i que és possible que resulti molt difícil exigir-los efectivament responsabilitats legals, és la legitimitat de la seva funció i el prestigi dels seus membres el que està en joc. No és només la legalitat l’element a valorar, ja que els tribunals europeus estableixen la necessitat d’aparença de legitimitat funcional perquè la societat mantingui la confiança en les institucions”, considera Freixes.
