Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 7 d’abril a l’última sessió de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és acadèmic corresponent, amb la conferència “A patria chica, alma grande: la ejemplar propuesta patriótica de Cajal para regenerar España”, en la que va abordar la pràcticament desconeguda dimensió política i militar del Premi Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal. La sessió va ser presentada pel director de l’Aula, el vicepresident de l’Acadèmia de Lanzarote i acadèmic numerari de la RAED i president del seu Institut de Cooperació Internacional, José Ramón Calvo.
L’acadèmic va iniciar la seva intervenció recordant com la campanya militar que va portar Ramón y Cajal a servir en la guerra de Cuba el va portar a adquirir un sentiment patriòtic que l’acompanyaria per tota la vida i marcaria la seva trajectòria personal i científica, com el mateix Nobel va reflectir a la seva obra autobiogràfica “Recuerdos de mi vida”. “Com un regeneracionista més, Ramón y Cajal va provar de buscar un remei a la decadència d’Espanya després de la crisi del 98. Malgrat la seva breu estada a Cuba com a metge militar, tot just 14 mesos, aquesta experiència vital no li abandonaria mai i marcaria de manera substancial el seu pensament polític i social, així com la forma d’entendre Espanya durant del primer terç del segle XX. No hem només de reivindicar la figura de Santiago Ramón y Cajal, sinó donar a conèixer una faceta de la seva vida molt menys coneguda que les seves aportacions científiques, com són els seus plantejaments filosòfics, humanístics, culturals o fins i tot polítics, incloent-hi la seva visió del sentiment patriòtic, vinculat a la defensa i promoció de la ciència”, va considerar el ponent.
L’expert va recordar com el Nobel es va integrar al moviment regeneracionista liderat per Joaquín Costa i com el terme “patriotisme” i els seus anàlegs constitueixen les paraules més utilitzades per Ramón y Cajal a tota la seva obra escrita, més enllà dels seus estudis científics. L’expert va recordar com el moviment regeneracionista va assolir el seu apogeu més gran quan Costa va organitzar, el 1901, a l’Ateneu de Madrid, un col·loqui sota el títol d’“Oligarquía y caciquismo como forma actual de gobierno en España”. En ell van defensar les seves ponències, entre d’altres, Miguel de Unamuno, Francesc Pi i Margall, Gumersindo de Azcárate, Emilia Pardo Bazán i el mateix Santiago Ramón y Cajal, qui va despuntar sobre la resta d’ideòlegs regeneracionistes en la defensa de la ciència i la cultura i va forjar el lema que donava títol a la conferència: “A patria chica, alma grande”. Arran d’aquí, convertit ja en una figura científica reconeguda internacionalment després de rebre el Nobel, Ramón y Cajal va assumir diverses responsabilitats de govern vinculades al desenvolupament cultural i científic d’Espanya.
Santiago Ramón y Cajal
Expert en la figura del Nobel espanyol, l’acadèmic va ser el comissari de l’exposició “Ramón y Cajal, ciencia y arte”, organitzada el 2022 per la Universitat Camilo José Cela a la seva Escola de Postgrau. Sobre aquesta mateixa matèria, López Muñoz ha presentat recentment els treballs “La ciencia como base para la construcción patriótica: El ejemplo de Cajal”; “Cajal y la forja del patriotismo cultural y científico español”, publicat al volum 8, número 4, dels Annals de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya; “Cajal y su compromiso patriótico y social, más allá de la ciencia”, o “La experiencia militar de Santiago Ramón y Cajal: oficial de sanidad militar”, publicat en el número 41 del “Boletín Informativo de Sanidad Militar”, corresponent a l’any 2021. Va exposar així mateix aquesta dimensió de Ramón y Cajal a la Càtedra de l’Espanyol i la Hispanitat de les Universitats de la Comunitat de Madrid, organitzada per les universitats madrilenyes i la Fundació Madrid+d.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles en les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky mitjançant carta patent atorgada el 29 de juliol del 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear, i reconegut com a Guàrdia Civil Honorari, la màxima distinció civil del cos i que atorga de forma excepcional. Ja era professor honorífic de la Guàrdia Civil.
